Les orenetes cuablanca de casa


Les orenetes cuablanca de casa...  un espai per recordar aquests petits inquilins que cada any tornen i s'instal·len, per alguns un mal de cap, per d'altres una meravella de la natura. Les orenetes cuablanca es mereixen un espai en aquest blog...

Crònica del 2016 (juny 2016)

Actualment ja hi ha 7 nius a sota la teulada i  a dia 01/06/2016 hi ha dos nius amb polls que es deixen sentir al capvespre. He trobat darrerament restes d'ous, cal dir que algun no ha estat viable i el poll no ha pogut néixer. 


Crònica del 2014 (4 de maig de 2014)

Surto al balcó i per sorpresa em trobo alguns excrements d'ocell que em fan pensar que ja hi ha instal·lades les orenetes cua blanca a sota la teulada. Ja fa 5 anys que hi ha el seu niu, intacte i avui és el primer dia que les veig entrar i sortir. Crec que acaben d'arribar!

Els últims dies he estat observant si n'hi havia alguna al niu des de fora al balcó però sense  notícies.  Mentre les companyes sobrevolaven el camp de davant de casa em preguntava on eren les inquilines que no venien...

M'imagino que deuen ser les mateixes que els anys anteriors? 
Entren i surten del niu que van construir fa uns anys i així mateix s'ha mantingut. Suposo que avui toca tasca de manteniment i neteja. Me les miro, i quedo parada de l'energia que porten. Em pregunto d'on deuen venir, per quines zones han passat, si el viatge ha estat fàcil. Quants dies hauran estat de camí? m'alegro de tenir-vos un any més a casa, benvingudes! Llàstima que no ens puguem dir res... Si heu tornat a repetir segur que és perquè ens entenem...

En data 8 de juny de 2014, sembla ser que no hi caben i em trobo tres ous petits trencats cada un per la meitat a fora del balcó... alerta que la família creix! per cert, ara mateix hi ha 3 nius a sota la teulada...

Fototrampeig

La tècnica del foto / video trampeig s’utilitza per captar imatges tan diürnes com nocturnes, en aquest cas de fauna, a partir d’una càmera amb sensor d’infrarroig. Aquesta tècnica és interessant per conèixer els hàbits i comportament dels animals en estat natural. La captura d’imatges no suposa un dany ni tampoc provoca estrés a l’animal. La càmera no disposa de flaix ni tampoc emet cap tipus de soroll.


Per tal d’estudiar els animals que tenim a prop de casa i conèixer el seu comportament s’està aplicant aquesta tècnica a nombrosos punts sense utlitzar cap tipus d’atraient com olis o aliments sinó que es segueixen els rastres d’animals; petjades, corriols, excrements, rascades en arbres, bassals etc i es deixa que la natura faci la resta. Així mateix la càmera es disposa en llocs de difícil accés a les persones i en zones encarades en  punts molt concrets del sòl per protegir la llibertat de tota persona.


Aquest és el resum dels resultats d’un any de mostreig. Les imatges s’han captat al voltant d’uns 5 km al nucli d’Oristà. El nostre entorn és viu, tan de dia com de nit, estem acompanyats de bonics animalons, també són Oristanencs i la seva funció al bosc és important, la nostra obligació, protegir aquest entorn tan ric que tenim.

Com a reflexió inicial, en un dels punts mostrejats s’hi han observat 13 espècies d’animals diferents entre aus i mamífers, tot un repte de convivència i solidaritat, compartint el bé més preuat… l’aigua (la càmera just enfocava un bassal)

En resum, des del xx de xxxx fins el xx de xxxx s’ha detectat en major part guineus, porc senglar i puntualment s’observen esquirols, toixó, cabirols i genetes. Els ocells prenen també un paper important en les imatges captades, sobretot pel què fa a merla, gaig, griva i tord i esporàdicament mallerenga blava, rossinyol etc.


Els animals que són fotografiats a la nit corresponen a la geneta, toixó, porc senglar i guineu i aquests dos últims surten també en imatges diürnes a primera hora del matí o última de la tarda. La guineu cal dir que se n’ha detectat amb sarna, com a mínim dos individus diferents, amb imatges enregistrades a ple dia.


Els esquirols poden aparèixer en qualsevol moment del dia tan el matí com a la tarda mostrant molta activitat, sobretot bevent aigua. Els cabirols en canvi són enregistrats a primera hora del dia o al captard.


Els bassals profunds i llocs amb pas d’aigua mostren molta més activitat, sobretot en mesos que s’ha detectat sequera i resta aigua en aquests punts. No cal dir que els porcs senglars són animals de costums fixes i es revolquen cada nit en nombrosos bassals.


Els llocs on s’observa activitat faunístuca elevada correspon a les zones humides, amb vegetació abundant, amb sotabosc dens que permet aguantar la humitat i evita la insolació del dia, permetent mantenir un bon nivell d’aigua de bassals on  nombrosos mamífers i aus s’hi acosten per beure. La presència de sotabosc amb nombroses espècies dóna lloc a un meravellós món on hi cap tothom; refugi d’aus i mamífers, aigua i nombrosos fruits i brots tendres.

Aquests llocs normalment presenten arbres vigorosos, alts i propers i no presenten símptomes d’alteració recent com tala d’arbres o sotabosc. S’observa també la presència d’arbres caiguts molt ben aprofitats per altres espècies com a pont de pas o bé per instal.lar-s’hi.

Nombrosos cabirols s'han observat entre finals de juny i principis de juliol de 2016 buscant aigua en un bassal que tot i la gran capacitat de retenció hídrica que presenta, finalment queda sense reserves. Gran sequera la d'aquests dies. Almenys s'han observat un mínim de 3 exemplars diferents de cabirol buscant aigua a tota hora del dia: un mascle adult, femella adulta i cabirol molt jove: 







 fagina?

 guineu camuflada a l'esquerra

 Esquirol fent "pose"

 Picot garser gros "Pigot pels d'Oristà"

 Fagina 

 Tórtora, "Tórtora de bosc pels d'Oristà"

Porc senglar




Cabirol

Esquirol

Esquirol

Geneta


Porc senglar

Porc senglar rebolcant-se al fang

Porc senglar

Geneta

Guineu

Toixó

Guineu amb possible contagi de sarna


Cabirol

Guineu

Guineu

Esquirol (a dalt i a sota; el de sota, més fosc)

Les paraules


Els Oristanencs utilitzem algunes paraules i expressions que no són fàcils d'entendre. Aquí n'adjuntem algunes que hem anat recopil·lant i que sabem que si surten del Lluçanès a vegades són motiu de cares estranyes de l'oient. Bàsicament són paraules que costen cada vegada més de sentir. Eren i són emprades en moltes cases en el llenguatge més col·loquial i diari en l'entorn familiar, amb els amics, al bar, després de missa i de la matança del porc, de les tertúlies al carrer a l'estiu o mentre es comprava el pa i la llonganissa... Les definicions són a criteri de l'autora i segons com s'utilitzen al poble. Cada paraula s'escriu "tal qual" es pronuncia i aquest recopilatori és una manera de tornar-les a recordar i fer-les conèixer arreu, perquè són peculiars, interessants i formen part d'un llenguatge del poble que es deu haver anat construint a partir de situacions ben divertides... 

ESCANYUSSAR: Dit de la persona que veu i/o menja i de resultes que se li'n va per un altre cantó i comença a tossir. El procés de rebutjar l'aliment anat per altre cantó correspondria exactament a la definició.

"TU PLA": Expressió emprada per remarcar el caràcter exagerat d'algú quan parla. Per exemple: Persona A; Aquest estiu aniré de viatge tot sol sense diners. Persona B: tu pla, sembla que visquis en un altre món, amb els problemes que hi arriba a haver a tot arreu!. 

UELLA: Expressió que ens val, i de sobre, per anomenar les "ovelles", en aquest cas en singular, equivaldria a "ovella". 

PAIAT: Sinònim de discussió acalorada com ara; "a cal xxxxx hi mouen un paiat que se'n sentirà prou a parlar".

BEGUDA: Les àvies i avis i encara ara alguns pares i mares en ves de convidar als més menuts de casa a berenar els conviden a "fer beguda"

ESCARNIR: Sinònim d'imitar, copiar, fer el mateix que una altra persona. "Vols parar d'escarnir-me?" Imagina una persona que imita algú a través de la gesticulació. "Vols parar d'imitar-me?"

BAGA:  Manera de dir "Obaga" o zona ombrívola que mira cap al nord, frescal i on es solen fer bolets.

BUBÓ:  Sinònim de calor xafogosa i enganxifosa."Fa una mena de bubó avui..."

VACÓ: Sinònim per designar a algú o tipificar-lo de "dolentet" amb el bon sentit de la paraula. Algú que fa alguna entremaliadura però amb certa gràcia. 

VESTRUÇ: Sinònim emprat per anomenar algú una mica patós, persona que surt del què anomenaríem "normalitat" general i acceptada. "Seràs vestruç fer aquestes tonteries aquí al mig de la plaça?"

GUMITAR: Sinónim de vomitar o "rujar"

FORARN: A vegades les vocals ens fan nosa i les traiem, a vegades, les trobem a faltar i les hi afegim... Forarn és el mateix que dir "forn"  en relació al lloc on anem a comprar el pa.

GURJUT: Dit de la persona que li agrada menjar a deshora i que sempre té un budell buit vaja...

TEMPERI: Sinònim de soroll

LLINTERNA: Manera de dir "llanterna"

PRILLAR: El verb "prillar" segurament encara ningú el coneix... a vegades no ens va bé pronunciar gaires vocals enmig d'una expressió i què fem? les treiem... Prillar equival a dir Perillar però l'expressió és el què val més la pena d'escoltar ja que s'utilitza en situacions com la següent: "imagina que quedes amb algú a les 09:00 h al bar per fer un cafè amb llet i el senyor del bar et diu: has quedat a les 09:00 h amb la Pepeta? en prilles que vingui", podríem dir també... "en perilles que vingui".  

ESPARVERAT: Sinònim d'"alterat". Podríem dir: "en Pepet baixava de la plaça tot esparverat, sembla que n'hi hagi passat alguna de grossa":

MENAR: Paraula utilitzada per referir-se al responsable o responsables de cuidar la terra, llaurar-la, sembrar les llavors, recollir els fruits... "La terra de Ca la Maria la mena el Quicu"

ESTAR CADUCAT: Expressió per designar algú, com no, que semblava que hauria d'aparentar més jove però que el pas del temps sembla ser li ha fet una mala passada, que no està a l'alçada de les expectatives de la gent... "has vist el Pepet de Cal Dallones? ostres tu, l'he trobat força caducat". 

VISCU: Terme emprat per designar el lloc on vius, seria el mateix que dir "visc", com ara: "d'on sou vos? - jo viscu a Oristà"

PEBRÀS/SA: Paraula emprada per descriure algú de confiança que n'ha fotuda alguna de bona però de forma molt innocent, sense ser res titllat de dolent. "Mira que n'ets de pebrassa anar pel carrer sense jersei amb el fred que fa"

MELINDRUS: Producte de pastisseria allargat i pla, de menys d'un pam per sucar amb la xocolata desfeta. Amb sucre per sobre, dolcet. 

MIDDIADA: Manera d'anomera "migdiada"

SOLOI: Manera d'anomenar "soroll"

ESTAR CARREGAT DE COLLONS: Expressió força utilitzada encara avui en dia per dir a algú, una mica airós, que té moltes manies, romanços i tonteries al cap, que deu estar fent broma vaja... "Estàs carregat de collons tu pensar-te que demà em llevaré a les sis del dematí". Podríem dir també: "Vas bé tu pensar-te que demà..."


CIURONS: Sinònim de "cigrons"

GRACIOSA: Manera d'anomenar l'aigua amb gas "gasosa"

MENESTER: Sinónim de necessitar. "Si t'he de menester et trucaré per telèfon"

POSTADA: Sinònim d'estanteries 

AIGA: Manera d'anomenar l'"aigua"

APRIAR: Sinònim d'acostar. "Apria't que fa fred"

PUIAR: Forma abreujada del verb "pujar": "puia que t'ensenyaré el joc de llit que em vaig comprar"

LLAGURT: Forma en què anomenem el iogurt 

AVIAM: Manera de dir "a veure". "Aviam si fotrem riure, estem a 3ºC i vas sense anorac..."

ALLAVONSES: Manera de dir "llavors". 

ASBERGÍNIA: Manera de dir "albergínia"

TOMACA: Manera de dir "tomàquet"

GORJUT: Paraula emprada per referir-se a algú que li encanten els dolços i menjar a deshora. Imagina una persona que menja bombons a les 16:00 h. "Mira que n'arribes a ser de gorjut eh!"

TORRECOLLONS: Sinónim per referir-se a algú que és força empipador ja sigui a l'hora de parlar o de fer brometes que no acaben d'agradar a l'altre. "Sempre amb les seves brometes, és el més torrecollons del poble". 

LLANUDES: Paraula emprada per referir-se a les sabatilles de llana utilitzades per estar per casa. 

CAL AFARTAPOBRES: Terme utilitzat per designar un lloc, generalment restaurants que ofereixen menjar en abundància i en sol sobrar grans quantitats. Curiosament són llocs que agraden i s'hi torna encara que no t'ho puguis acabar. 

QUÈ T'EMPATOLLES: Expressió utilitzada per referir-se a algú que s'està liant o bé que diu coses que no hi acabes d'estar d'acord. "Què t'empatolles tu ara, que no veus que tal com ho enfoques ens perdrem?"

DESDELUEGU: Paraula castellanitzada i que es pronuncia tal com s'escriu. Bé, no cal donar més detalls ;-)

QUÈ REMENES: Expressió utilitzada per posar en qüestió alguna acció que no agrada a algú. Podríem dir doncs: "però què remenes, no veus que et faràs mal?" Seria sinònim de dir "què fas..."

RUJAR: Sinónim de vomitar. De petits no ens referíem mai a vomitar sinó que quan teníem alguna passa havíem de "rujar" literament i així era com ens hi referíem a les nostres mares i pares. 

ATXAVUIRAR: Aquesta és la paraula que pronunciem habitualment, ni estornudar ni eixavuirar sinó que "atxavuirar" quan de forma incoscient un cop d'aire ha de sortir amb forta pressió de dins nostre. 

LLUMILLO/NUMILLO: Paraules per referir-se al llom del porc fet a la paella. No sé si encara els nens petitons fan servir aquesta expressió però de petits quan la mare ens demanava què volíem per sopar sovint cridàvem: "llumillo!" i a vegades s'ha escoltat també la paraula "numillo"

LLANGONISSA: De la mateixa "llonganissa" però sovint l'escoltem amb a i no amb o. "Aquesta llangonissa del porc de casa és la més bona que he menjat mai"

ALTANTO: Terme utilitzat per donar importància a un fet, com avisant... "Altanto que fa dies que hi ha gent estranya pel poble i els haurem de seguir de prop"

ALTO: Terme utilitzat per fer un incís o donar èmfasi durant una conversa, per donar pes a alguna cosa que s'està dient com ara "Alto, si no s'aparten cridaré els mossos", podríem utilitzar també "Compte, si no s'aparten cridaré els mossos"

ROINA/ FER LA XIM XIM: Expressió utilitzada quan plou molt poc, pluja fina. "Aquesta xim xim va molt bé pels camps", "Has vist quina roina que fa? mira que n'és de maco un dia així"

SAGAL: Sinònim de noi jove, emprat per cridar algú i fer-li valdre la condició de noi amic. "Sagal, ho has fet de conya!"

AVESAT/DA: Verb sinónim de acostumat. Així doncs podríem dir: "Aquest noi està avesat a fer aquesta feina i moltes d'altres"

VENIR-NE DE MENA: Expressió que es fa servir quan algú té trets de familiars com els avis i es vol remarcar una determinada característica. Per exemple: "Aquest noi és molt alt i prim, deu venir-ne de mena perquè el seu besavi ja ho era també"

TURC I MARRÀ: Expressió utilitzada per designar a algú que és molt i molt tossut. Quan algú no vol obeir les paraules d'algú, sobretot antigament, se'ls deia: "no em fa cas de res, és turc i marrà que no sé pas què en farem de tu!"

MESELL: terme referit a les persones valentes, que aguanten el fred intens i no s'espanten fàcilment.


TITU CALENT: Expressió emprada per treure importància a un petit incident que es dóna normalment en els nens quan cauen i es fan una mica de pelat. "No ploris home, que això és un titu calent".

COLLONSES: Forma de queixar-se o mostrar una petita enrabiada i no haver de dir textualment, que queda més malament... "collons". Imagina't que esperes algú a l'hora que heu quedat i arriba molt tard, l'expressió seria: "collonses, que no mires el rellotge o què?"


EIXIDA: Terme per referir-se a una sala descoberta, annexa a la vivenda de les cases de pagès sobretot, cobertes de sobre per la teulada per estar a eixopluc, amb baranes, més gran que un balcó on els estadants hi netejaven el gra com cigrons, mongetes, pèsols i era un lloc de trobada i de repòs en moltes cases. També hi ha cases del poble que encara mantenen l'estructura. 

ANAR CONILL: Es fa servir per anomenar a algú que va despullat literalment de dalt a baix. "has vist aquella noia de la tele va conilla! jajaja". Terme emprat a casa sobretot en la canalla i els pares per referir-s'hi. 

ANTES D'AHIR: Expressió que es refereix a "abans d'ahir"

DESPUÉS D'AHIR: Expressió que es refereix exactament a "abans d'ahir". 

BLEDA SOLEIADA: Terme emprat per referir-se a algú quan té una mica de vergonya o no s'atreveix a expressar-se amb normalitat. Per exemple podríem dir: "Ai mare, sembles una bleda soleiada, mira que no atrevir-te a demanar-li si podries anar amb ells a jugar a casa seva..."

BRENEJANT: Terme utilitzat per referir-se a les persones que estiugen al poble vingudes normalment del Barcelonès i rodalies. Sovint a casa a l'estiu es sentia a dir: "ja som uns quants més, els brenejants ja han arribat". 


EN VES DE...: Expressió utilitzada i sinónima de "en comptes de", per exemple: "en ves de fer tan esport podries estudiar una mica més..."

VEIES: Sinónim de "ves en compte". Per exemple: "veies que no t'enxampin que sinó et renyaran".

SUARA: Sinónim de "fa una estona", "a suara he anat a l'hort i he vist molts pardals".

LLOCA: Quan una pera presenta color negrós a l'interior es fa servir aquesta paraula per designar la caracterització "aquesta pera s'està tornant lloca", també podríem dir "aquesta pera s'està fent malbé de dins i comença a tornar-se negrosa". A vegades també s'utilitza per caracteritzar algú com ara: "nena, sembles una lloca" altrament dit: "tenir un aspecte poc cuidat, mal pentinada etc"

SAMANIAT: Fer rebombori, soroll. "Canalla, voleu parar de fer samaniat!!"

ASMARI: "armari"

ESCOTORIT: Persona que té una cara viva. "s'ha tallat els cabells i fa cara d'escotorit". Una vegada treballant vaig dir a una companya que feia cara d'escotorida i la seva cara no va ser precisament d'alegria... 

OIDÀ: sinónim de "pots comptar". La gent gran sovint la utilitza per acabar una frase del tipus "oidà, què hi vols fer... noi..."

POTS PENSAR: Terme utilitzat entre converses per treure importància a un fet. "pots pensar,  no t'hi capfiquis".

CUSONA: terme que es refereix a algú que li agrada que el mimin. "és una persona molt cusona, sempre fa carícies".

BENEIT/A: identifica algú que ha dit alguna cosa que fa riure o esgarrifar. "és un beneit, va amb el cotxe per dins el poble molt de pressa".

VOI: El tema principal és saber exactament com s'escriu. És un terme que es fa servir com a sinònim de "estant...", podríem dir: "voi assegut diu que li fa mal l'esquena", així mateix podríem dir també: "estant assegut diu que li fa mal l'esquena".


Els ocells




Consulta les observacions a Oristà

A partir de l’agost de 2015 es citen les observacions d’ocells en diferents parts del municipi d’Oristà. Aquesta és la llista, fins a data d’abril de 2016 elaborada per un sol autor. Aquestes dades s’introdueixen dins el portal de ornitho.cat. Totes les observacions 

Les migracions dels ocells...



La migració d’un ocell és el viatge que fan algunes espècies d'aus. Generalment aquests recorreguts són constants i fixes, això vol dir que tant inici com punt d’arribada solen ser els mateixos. Així mateix, l’època en què l’efectuen sempre és la mateixa.
Acostumen a volar distàncies considerables tot i que hi ha espècies d’alta muntanya que durant l’hivern baixen  a la plana. Així mateix es parla més de moviments locals que no pas de migracions pròpiament.
No tots els ocells migren i per això els diferenciem en dues categories: sedentaris (si no duen a terme moviments importants al llarg de l'any) i migratoris (quan efectuen desplaçaments anuals de certa importància)
Sovint la migració es fa en estols que, en algunes espècies, adopten les conegudes formacions de V. Les migracions es repeteixen, any rere any durant tota la vida de l'ocell (jove i adult)
Hi ha diversos factors que permeten la migració dels ocells. El primer cal buscar-lo en la seva gran mobilitat: El fet de poder volar els permet fer els llargs desplaçaments amb poc temps i això fa que sigui el grup d'animals en què és més freqüent trobar-hi espècies migratòries.
Els ocells fan llargues migracions per dues raons: la recerca d'aliment i/o de punts de nidificació avantatjosos.
Tot i els perills del viatge durant la migració, sempre sol ser més avantatjós fer el llarg viatge en busca de zones plenes d’aliments que quedar-se al mateix lloc on determinades èpoques de l’any aquest escasseja. Quan arriba novament el temps de bonança als llocs d’origen d’aquestes espècies d’aus, aquests novament retornen al seu origen donat que hi ha abundància d’aliments (fruits, insectes etc)          
Altres factors que busquen determinades aus migratòries, a part de buscar el menjar necessari són: la recerca de zones amb menys enemics naturals o més llum que permeti la recerca de menjar durant més hores al dia. Per exemple, hi ha ocells marins que viatgen fins a illes remotes on no hi ha enemics naturals que ataquin els seus ous o pollets.
En les nostres terres, els ocells realitzen dues migracions marcades:
-      A la primavera, en què, des del sud, pugen cap al nord per anar a reproduir-se. (Migració prenupcial)
-      A la tardor, en què, des del nord, baixen cap al sud fugint del fred i buscant zones càlides on alimentar-se durant el nostre l'hivern. És l'anomenada (Migració post nupcial).
Però cal dir que:
-       Com que el clima de casa nostra no és molt fred, hi ha espècies del nord que vénen a passar l’hivern (ocells hivernants)
-       Hi ha espècies que no poden passar l’hivern a casa nostra i només vénen durant l’època càlida a reproduir-se (ocells estiuencs)
-       Hi ha espècies que durant tot l’any viuen a les nostres terres (ocells residents)
-       Hi ha espècies que no passen ni l’hivern ni l’estiu amb nosaltres sinó que només estan de pas cap  a altres zones (ocells migradors)
A continuació, algunes espècies d'ocells que es deixen veure i/o sentir mentre fem camí per Oristà. Les imatges següents corresponent al SIOC (Servidor d'Informació ornitològica de Catalunya):

El gafarró (Serinus serinus)




El gafarró té per nom científic Serinus serinus, el trobem habitualment a Oristà, viu tant en zones obertes com boscoses. Els mascles tenen un cant particular, molt ràpid i solen cantar des de dalt de tot dels arbres, generalment en branques d’extrems nus, sense fulles. S’alimenten de llavors i erugues. Fan el niu entre les fulles d’arbres. La femella és la que construeix el niu en una branca i utilitza herba seca, molsa, líquens i també teranyines. El mascle s’encarrega d’alimentar la femella i els pollets. A terra caminen tot fent salts i a l’època d’aparellament vola tot girant i planejant. S’està tot l’any a casa nostra i viu uns 2 o 3 anys.

Tord comú (Turdus philomelos)
 

El tord comú té per nom científic Turdus philomelos. Aquest mes de març l’he vist algunes vegades al jardí, sobre de la parra o del cirerer, ràpidament se n’ha anat quan m’ha vist, era a primera hora del matí. És un ocell migrador. Tant el mascle com la femella són similars. És un ocell monògam, això vol dir que la  parella es manté fidel doncs pràcticament tota la vida. On es dóna la migració són molt fidels al lloc i territori de cria. La migració la duen a terme de nit per evitar els rajos del sol. S’alimenta d’erugues, cargols, cucs entre d’altres aliments vegetals com ara fruits. Fa el niu en capçades d’arbres o bé arbustos, a poca alçada. Els ous són de color blavós amb algunes taques disperses més fosques. Entre els mesos d’octubre i abril arriben individus procedents del centre i del nord d’Europa.

Aligot comú (Buteo buteo)

L’aligot comú és un rapinyaire diürn que té per nom científic Buteo buteo. Sovint es veu parat en fils elèctrics, a prop de camps amb marges de bosc on hi ha arbres on s’hi para per a tenir bones vistes i contemplar de prop possibles preses. Aquest ocell aprofita també les corrents d’aire per volar ben alt. Construeix el niu al bosc i caça en zones obertes com ara en camps de cultiu o zones ermes. S’alimenta d’animals com ara esquirols, rates, ratolins, llangardaixos, serps, ocells, insectes i també d’animals morts. Fa el niu en branques d’arbres o bé en cingleres. La femella pon pocs ous i aquests són de color blanc amb taques marrons. Passa tota la seva vida al mateix lloc. Pot arribar a viure uns 20 anys. 


El duc (Bubo bubo)


El duc té per nom científic Bubo bubo, no és una au habitual a Oristà, o almenys això es creu, bàsicament perquè és nocturna però sí que s’ha identificat per part de nombrosos testimonis del poble per tant, el descriurem. Cal tenir en compte primer de tot que és una au que està protegida com tots els rapinyaires. Està considerat el rapinyaire nocturn més gran del món. És força solitari i sedentari, això vol dir que no migra. En època de cria sol fer vida a prop de cingleres. Durant el dia sol estar quiet en arbres i és de nit quan s’activa i caça. Durant el fred es deixa sentir el seu cant el qual serveix per a marcar territori. Sol fer un udol llarg que es pot sentir a alguns quilòmetres de distància i també pot fer un lladruc semblant al de la guineu indicant alarma. S’alimenta de rates, conills, llebres, esquirols, talps, aligots, amfibis, peixos, insectes etc. Construeix el niu en balmes o arbres buits, nius vells i forats naturals. És possible reconèixer els nius perquè a fora del mateix està ple d’egagròpiles (són restes regurgitades pels rapinyaires formades per pèl, ossos de mamífers etc).



 El pigot (Dendrocopos major)

El pigot, tal i com l’anomenem a Oristà té per nom científic Dendrocopos major i és força freqüent escoltar-lo sempre que un surt a caminar, rares vegades no el sentim. Habita als boscos i s’alimenta d’insectes que extreu directament dels troncs dels arbres, de baies i fruits. Té  una llengua molt llarga. S’alimenta també de pinyons i per obtenir-los fa encaixar la pinya a l’arbre i seguidament la pica directament amb el bec. Fa el niu directament al tronc dels arbres, generalment arbres alts superiors als 3 o 4 metres. Fan un forat que pot fer uns 20 o 30 cm de profunditat. És un ocell que es queda sempre al territori,  no és migrador.
Vola de forma característica, fent ondulacions i és capaç de pujar verticalment els troncs dels arbres i és difícil veure’l però fàcilment es reconeix pel seu cant característic. Durant la seva vida pot arribar a fer diversos forats als arbres.
 
L'estornell (Sturnus vulgaris)




L’estornell vulgar té per nom científic Sturnus vulgaris. Va en grups amb un nombre elevat d’individus. S’alimenten en camps, de fruita i són actius tant de dia com de nit. A Oristà n’hi ha forces al mateix poble, concretament a la zona del cementiri vell, annex a l’església de Sant Andreu. Les femelles es diferencien dels mascles per presentar color menys brillant però amb nombroses taques al ventre. És una espècie que no és molt ben vista per pagesos donat que pot provocar importants destrosses. Solen fer els nius a les teulades de cases abandonades. Els ous són de color verd blavós i s’alimenten d’insectes, cucs i fruits. Es reuneixen en grans estols tan per dormir com per menjar. Són capaços d’imitar nombrosos cants d’altres ocells i la veritat és que sentir-los al vespre-nit a la zona del cementiri vell és espectacular!

El gratapalles (Emberiza cirlus)


El nom científic del gratapalles és Emberiza cirlus, freqüent a Oristà, en zones de camps amb boscos al voltant. Ocell molt comú a Catalunya que segurament pels seus colors a vegades no l’identifiquem confonent-lo amb altres ocellets semblants. Durant l’hivern solen acostumar a entrar més individus que vénen del nord d’Europa. S’alimenten de llavors, baies, insectes i gra bàsicament. Es troba en zones més aviat obertes i amb mosaics forestals. Les femelles són les que s’encarreguen de fer el niu, el mascle s’ho mira. El construeixen en zones properes al terra, per cert, uns nius una mica mal fets, a base d’arrels, herba i molsa. La femella és semblant al mascle però té els colors més apagats. Solen fer dues postes l’any.

El corb (Corvus corax)



El corb té per nom científic Corvus corax, és un ocell que es deixa veure força a Oristà, en camps de cultiu i també en zones boscoses.  

Observa el seu comportament
Hi ha un altre ocell, la cornella (Corvus corone) que se li assembla molt si bé es poden distingir perquè la cua del corb acaba en punta i la de la cornella no. El corb menja de tot i pot incloure des de petits animals fins a ous, carronya i vegetals.Ha estat des de fa molt temps, un animal present en contes, llegendes i en la literatura entre altres. Vegeu la faula del corb i la guineu aquí. Se l’ha associat en molts indrets, amb la bruixeria i mals presagis. Si bé algunes faules no el pinten com un animal gaire intel·ligent cal dir que està considerat com l’ocell més intel·ligent de totes les aus. Altres ocells de la seva mateixa família serien el gaig, la cornella, la gralla (la podem veure en zones muntanyoses) i la garsa (personalment no n’he vist mai cap a Oristà si bé hi ha un indret que se l'anomena "Coll de garses". S’ha demostrat que pot imitar sons i que té un llenguatge propi. Se li han identificat crits d’agressió, de reunió i replegament, i tenen capacitat de solucionar problemes. Normalment es deixa veure volant en família. Cria en espais oberts i generalment en cingleres. És freqüent veure’l en abocadors on hi ha presència de carronya. Una amenaça freqüent d’aquesta espècie són cordills i fils que l’home allibera a la natura. Aquests són utilitzats per a construir el niu i els pollets i queden enredats i acaben morint-se. 

La mallerenga petita o blava (Parus caeruleus)

La mallerenga blava té per nom científic Parus caeruleus, ocell habitual a Oristà, en zones boscoses i també a prop de casa (al mateix poble), el març de 2015 s'han observat diversos individus durant dies seguits en ple dia voltejant els primers brots tendres dels arbres: cirerers i presseguers. És un ocell molt sociable, es deixa veure de ben a prop, s'enfila sobre les branques, sobre la barana... 

Escolta el seu cant

És una espècie sedentària i competeix amb la mallerenga carbonera en el seu hàbitat. S’alimenta de fruits i llavors. Presenta una mida molt petita i de colors variats, sol ser presa d’aus més grans com ara el gaig, l’esparver... i els nius poden ser depredats pels esquirols. Nidifica en forats d’arbres o murs i també són uns habituals de caixes niu, fent un cau amb molsa, pèl i llana. Solen pondre de 8 a 15 ous. En l’alimentació dels petits hi contribueixen tant el mascle com la femella. Els ous són de color blanc amb punts més foscos. Viu entre 2 i 3 anys. És possible veure-la fent acrobàcies dalt de les branques dels arbres. 

La mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)

La mallerenga emplomallada té per nom científic Lophophanes cristatus, és un ocell comú de sentir a Oristà dins del bosc de pi blanc especialment.   

Escolta el seu cant

Presenta un llarg  plomall a dalt del cap, dret i fàcilment identificable. Com a curiositat, dir que és l’única mallerenga d’Europa que presenta un plomall a dalt del cap. Habita en boscos de coníferes (pins) i rouredes, li agraden els llocs ombrívols i s’alimenta d’insectes, larves, ous, pinyons i baies d’algunes espècies arbustives. Nidifica en forats d’arbres que utilitzen els pigots o bé en escletxes naturals, també forada fustes d’arbres mig corcades. La femella és la que s’encarrega de foradar la fusta i cova els ous (en pon uns 7 o 8). Els ous són de color blanc amb taques i normalment fa dues niades l'any.  


La merla (Turdus merula)


La merla té per nom científic Turdus merula. És un ocell molt comú a Oristà que es deixa reconèixer pel seu cant estrident. És freqüent veure merles travessant a ran de terra alguns camins i també creuar de punta els jardins i hortes. Li agraden molt les cireres, nombroses persones del poble podrien afirmar-ho rotundament.

Escolta el seu cant

Els mascles són ben negres amb el bec i voltants dels ulls de color negre a diferència de les femelles que són  de color més grisenc i no presenten ni el bec ni el voltant de l’ull de color groc. Té un hàbitat força variat i la podem trobar en parcs, jardins, boscos de fulla caduca, especialment al sotabosc o bé a les perifèries dels camps on hi ha arbres. És un ocell que no viu en grup, el podem veure durant tot l’any si bé entre octubre i març en pot créixer el nombre degut a les migracions que arriben del nord d’Europa. Fan els nius en matolls o bé arbusts i els ous són de color blau, verd i gris, en fan uns 5 en total i presenten a més, marques de color vermelloses. Els pollets petits s’amaguen al terra per a protegir-se. Poden arribar a fer 3 niades si les condicions de temperatura són bones. Aquest ocell sol viure uns 3 o 4 anys. S’alimenten d’insectes, cucs, fruits, llavos i menja directament de terra. Quan s’alimenten de cucs poden fer molt de mal als jardins ja que remouen fortament la terra. El seu cant és molt peculiar i es reconeix fàcilment, canta especialment quan surt i es pon el sol. La nidificació té lloc entre febrer i finals de juliol. 


L'oriol (Oriolus oriolus)


L’oriol té per nom científic Oriolus oriolus. S’alimenta d’erugues, insectes i fruits i construeix el niu amb herba i trossos d’escorces que pengen en alguna branca. Pon uns 4 ous de color blanc i tacats de color porpra i són els dos progenitors els que incuben els ous durant quinze dies. Viu en boscos de ribera i també en boscos caducifolis i en plantacions de fruita. El cant que emet es reconeix fàcilment en forma de xiulet. És un ocell que habita als arbres i no acostuma a baixar a terra. És migratori i l’hivern el passa a l’Àfrica. Viu uns 5 anys. A Oristà, és molt freqüent sentir el cant a prop de la Riera Gavarresa, en el cas que em pertoca, només d'obrir la finestra es reconeix prou bé.  


La becada (scolopax rusticola

 Observa el seu comportament      
                         
La becada té per nom científic Scolopax rusticola. Es caracteritza per tenir un bec llarg i molt sensible que utilitza per a trobar cucs introduint-lo al terra humit i se’ls empassa sense treure el bec del terra. Té tanta habilitat amb el bec que no precisa l’ajuda de la vista per buscar aliment. Empra la vista per a controlar tot el què pugui passar al seu voltant mentre s’alimenta.
Per a la construcció del niu fa un forat a terra i l’omple de fulles seques. Pon uns 4 ous entre el mes de març i juny que incuba la femella durant 20 dies aproximadament. Els dos progenitors alimenten als pollets. De seguida que s’han reproduït deixen el niu. S’alimenta de cucs, insectes, aranyes i llavors generalment. És un ocell típic dels boscos humits europeus. Entre els mesos de novembre fins el març és comuna a Catalunya sobretot en boscos del Pirineu i Pre-Pirineu. Són ocells migratoris a les nostres terres, molt solitaris i tenen dos tipus de crit o cant. De dia es refugia amagada gràcies al plomatge que li serveix per a camuflar-se. Dins el bosc passa molt desapercebuda.


El lluer (Carduelis spinus)

Sentit i vist en diverses ocasions, freqüent a Oristà. El lluer té per nom científic Carduelis spinus. Presenta una reclam que emet també durant el vol. El mascle té el cap de color més negre absent en la femella.

Observa el seu comportament

Durant l’hivern es pot veure formant agrupacions. S’alimenten de llavors d’herbes i també de pinyons de pi i de brots tendres. Quan s’alimenten ho fan en postures força acrobàtiques. El seu hàbitat és en zones del Pirineu i en boscos de coníferes generalment. És un ocell migrador que quan es deixa veure ho fa en grans estols.



El verdum (Chloris chloris


Igual que el lluer, és comú poder veure i/o sentir verdums a Oristà.  

Observa el seu comportament

El verdum té per nom científic Chloris chloris. És un ocell força comú a la Península Ibèrica. Les femelles presenten color menys intens que els mascles. S’alimenten de llavors, petits fruits i d’insectes i tenen un cant deliciós d’escoltar. El niu el fa amb herba, tiges vegetals i molsa i també s’hi pot veure llana, plomes i pèls. La femella incuba els ous durants uns 12 dies i fa dues cries cada any.  


El passerell (Carduelis cannabina




Comú a Oristà, sentir-lo és un plaer per als sentits...


El passerell té per nom científic Carduelis cannabina. El mascle té el pit vermellós i la femella és més ratllada que el mascle. S’alimenta de petites llavors i també d’insectes. Fan el niu a prop de terra en algun arbust i aquest està fet amb herba i folrat de pèls i també llana. Els ous són de color blavós amb taques vermelles i són incubats més o menys durant 12 dies per la femella. Viu en terres cultivades on hi abunden els matolls i a l’hivern apareix sobrevolant en grups buscant menjar.  



Guatlla comú (Coturnix coturnix)


El mes de maig-juny se'n solen sentir a dins d'algun camp d'ordi. 

La guatlla comuna té per nom científic Coturnix coturnix. És un ocell migratori, d’ales llargues. Espècie terrestre que s’alimenta de llavors i insectes a terra. És força difícil poder-la veure però no sentir-la quan es camina vora de camps especialment de blat on s’hi amaga. Canta sobretot els matins i vesprades i també de nit. Cria en camps oberts i zones herbàcies a tot Europa i també a Àsia. Pon entre sis i divuit ous i fa el  niu al terra. L’hivern el passa al sud a la zona del Sahel África i a l’Índia.



El voltor comú (Gyps fulvus)

28 de maig 2014 (3 exemplars sobrevolant a la zona dels Tossals). Citem aquesta dada donat que no és una au comú al nostre territori.

                                         
El voltor comú té per nom científic Gyps fulvus  i pot fer fins a 2 metres i mig de llarg amb les ales estirades i uns deu quilos de pes.  És considerat un rapinyaire i carronyaire i té un bec especialitzat en esquinçar tot tipus de teixits. S’alimenta d’animals morts. A la part del cap i coll té poques plomes fet que li permet introduir-se en els cadàvers de les víctimes amb molta més facilitat i netejar-se molt millor les restes de sang. És un animal que presenta unes ungles curtes i particulars fet que no li permet caçar preses i matar-les com la resta de rapinyaires. Les zones habitades pels voltors comuns solen ser muntanyoses encara que es pot veure en zones planes i barrancs on sol descansar. Quan el dia és calorós solen descansar a les vores dels penya-segats i barrancs a l'espera que faci la calor suficient per poder guanyar l'altura i enlairar-se. Poden recórrer centenars de quilòmetres, i depenent de la bonança de l’ambient poden sobrevolar el pla o només mantenir-se sobre els relleus muntanyencs. El seu hàbitat correspon a petites escletxes que es situen sota d’alguna roca protegides dels vents, on  hi passen la nit i també hi crien. És possible veure on s’instal·len, llocs assolellats, sobre algun barranc i de forma visible es deixen veure els excrements de color blanc. A la Península Ibèrica és una espècie sedentària. Se sol alimentar de cadàvers de mamífers entre els quals vaques, cavalls etc. Té molt bona vista la qual li permet localitzar qualsevol cadàver, formant moltes aglomeracions, de forma ràpida. La femella pon un sol ou durant uns seixanta dies. Entren en zel els mesos de desembre a abril i formen parelles estables covant el seu únic ou. La parella fa torns per covar-lo. Aprofiten els corrents d'aire calent per ascendir volant en cercles i salten des de les parets del niu enlairant-se en cercles. És molt bon planador. Des de l’aire descobreix l’aliment. Quan un individu localitza aliment comença un vol de descens avisant als altres. A vegades els corbs l’indiquen la presència d’aliment a les proximitats a través dels seus moviments. Pot sobrevolar fins els 6000 metres d’altitud sobre el mar si bé es mou entre els 1800 i els 3500 m. Els principals factors d'amenaça sobre l'espècie són l'enverinament per menjar amb esquers enverinats o bé degut al control de depredadors per part dels ramaders arran de la crisi de les vaques boges o bé la presència d’escaladors que interfereixen la reproducció de l’espècie en barrancs i cingleres.

La cadernera  (Carduelis carduelis)

És un ocell que es deixa veure força per Oristà! si  més no sentir-lo...  

La cadernera té de nom científic Carduelis carduelis. És un ocell que pels colors que presenta el fa fàcilment identificable. S’alimenta de llavors sobretot d’una planta vegetal, el card i també de fruits i alguns insectes. Fa el niu en arbres i aquest està fet amb herba i molsa i el folra amb llana i borrissol. La femella pon uns 6 ous que són de color blavós i té petites taques marronoses. Viu en terres cultivades, en horts i en parcs urbans. Normalment es sol veure en grups que volen i es mouen junts. Té un cant força variat i melodiós. 


La cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)



De ben segur que feinejant per l'hort o el jardí s'us ha acostat i l'heu sentida de ben a prop!

La cotxa fumada té per nom científic Phoenicurus ochruros. Cria a l’Europa Central i meridional. És un ocell petitó i molt simpàtic, de cant característic i estrident, es sol veure sovint a prop del poble, als horts o teulades de les cases. A casa nostra la podem veure i sentir tot l'any. S’alimenta d’insectes, aranyes i baies. És un ocell que viu en cims de roques del Pirineu però s’ha anat adaptant també a les construccions en runes, cases abandonades de pobles i ciutats. Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels i pondrà uns 6 ous entre abril i juliol. Els pollets són alimentats pels dos projenitors.


La griva (Turdus viscivorus)

La griva té per nom científic Turdus viscivorus és un ocell força gran, d’uns 27 cm de llargària. Es troba a Europa i Àsia i es troben en molta concentració a la zona de fruiters de Lleida. És un ocell sedentari tot i que a l’hivern la meitat nord catalana s’incrementa en nombre d’individus procedents de zones altitudinals més fredes. S’’alimenta de baies i fruits i menja també insectes, cucs i cargols. El niu el sol fer en zones més boscoses, dalt dels arbres a una alçada considerable i és per aquesta raó que no el trobem en alguns punts del Delta de l’Ebre o Empordà. Construeix el niu amb herbes, terra i molsa i el mes de febrer comença la reproducció la qual es pot allargar fins el juny. Sol pondre uns 4 ous i tant mascle com femella col·laboren en l’alimentació dels pollets.

Els falciots (Apus apus)

Observa el seu comportament 

El falciot negre té per nom científic Apus apus i és el falciot més corrent al nostre país, sobretot en medi urbà. S'alimenta d'insectes que caça al vol i, com tots els falciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l'aire, on no només caça, sinó que fins i tot hi dorm i s'aparella. Només s’està “quiet” en l'època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets. És migrant transsaharià i arriba a Oristà a mitjans d'abril. Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Si trobem un falciot a terra en aquestes circumstàncies, el més aconsellable és deixar-lo anar des d'un lloc alt, preferiblement de cara al vent. Sovint vola en grups, caçant i deixant anar aguts i sorollosos crits "xriiii". És fàcil confondre'l amb el seu parent el ballester Apus melba, menys freqüent, menys urbà i més gros (aproximadament 60 cm d'envergadura contra uns 40 del falciot negre), i que volant té un aire una mica més "encarcarat", ja que sovint el falciot negre fa vibrar les ales, mentre que el ballester té el batec més lent, com correspon a la seva mida més gran. A més, el ballester té el pit i la panxa clars, a diferència del falciot, que els té negres (no citem aquesta espècie a Oristà per manca de dades). Continuant amb el falciot negre, té una cua curta en forma de forquilla, de boca ample i bec petit. La femella pon de 2 a 3 ous blanquinosos i els incuba durant 20 dies aproximadament. Viu en camp obert, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats. Durant la nit pugen a més de 2 km d’altura i dormen planejant. A finals d’estiu marxa cap a l’Àfrica i retorna a principis de primavera al mateix lloc de l’any anterior. 

Pastoreta - Cuereta blanca (Motacilla alba)


Observa el seu comportament  

La cuereta blanca o Pastoreta té per nom científic Motacilla alba, força abundant a tot els Països Catalans. 
Està molt lligada a l'aigua i, per això, és molt abundant al nord de la Península Ibèrica on troba espais oberts i camps on alimentar-se, i ponts, parets i cases on nidificar. És freqüent veure-la al costat de la riera Gavarresa. S’alimenta d'insectes i llavors en llocs nus com camins i vores de carreteres. A l'hivern augmenta la població amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per cercar temperatures més agradables. Practica un vol en ones. És sedentària a les regions de clima més suau però, les poblacions de les regions més fredes emigren més al sud a l'hivern. Pot arribar als 10 anys de vida. Nidifica en dues menes d'ambients: vora els rius bastant cabalosos o en construccions humanes que tinguin àrees humides properes. També requereix llocs per caçar, com ara conreus o femers, i també parets rocalloses amb forats per establir-hi el niu, que acondiciona la femella, utilitzant pèl, plomes i llana. Després hi diposita 5 o 7 ous i es dedica a covar-los durant 14 dies. 

La tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Observa el seu comportament 

La tórtora turca té per nom científic Streptopelia decaocto. Es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans des dels anys 70 en què fou observada per primera vegada al Pirineu Central. Originàriament es trobava des del sud-est d'Europa fins al Japó i el nord-est de l'Àfrica però, al llarg del segle XX, s'ha anat estenent de forma natural i actualment és comuna a tot Europa. Acostuma a viure prop dels humans i construeix el seu niu en arbres, habitualment en  coníferes (per exemple els pins). És sedentària, essent només els exemplars joves els que fan desplaçaments per colonitzar territoris que normalment són propers al lloc on han nascut. La seva presència es nota molt perquè en vol fa un crit escandalós. S'alimenta bàsicament de llavors i d'invertebrats que troba a terra. És un ocell força prolífic, ja que pot arribar a fer 4 postes de dos ous entre el març i l'octubre. Molt freqüent a Oristà.  

La tórtora de bosc (Streptopelia turtur)

Observa el seu comportament 

La tórtora o tórtora vulgar té per nom científic Streptopelia turtur força comú als Països Catalans. Viu a Europa Central i meridional. Viu en zones arbrades i també en parcs de ciutats. No és tan freqüent al Pirineu. És un ocell migrador als Països Catalans. A l’època reproductiva és quan és possible escoltar el típic parrup semblant als coloms. Defensa fermament el seu territori i té un vol ràpid amb canvis de direcció freqüents. Un cop nascuda la cria tornen cap a l’Àfrica i volen de nit. S’alimenta de llavors i mol·luscs ocasionalment. En l’època de reproducció construeix una plataforma mal acabada en un arbre o arbust que li servirà per a dipositar-hi dos ous. Tant mascle com femella incuben els ous durant uns 15 dies aproximadament. La població europea d’aquest ocell ha caigut en picat a causa de certes pràctiques agrícoles com la utilització de pesticides, a la sequera del Sahel africà i a la pressió cinegètica (caça) que pateix durant la migració en països mediterranis. Costa veure'l per Oristà.  

El tudó (Columba palumbus)
Observa el seu comportament 

El tudó té de nom científic Columba palumbus i està molt estès per Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà. És el tipus de colom més gran de la Península Ibèrica. Presenta unes inconfusibles taques blanques als dos costats del coll i a la part superior de les ales. Tant mascle com femella presenten el mateix color. A la Península Ibèrica es divideix en grups sedentaris, que també realitzen desplaçaments locals. A partir del març es pot veure el característic vol amorós del mascle, amb sonors cops d'ala al seu vol de paràbola ascendent, que interromp amb una caiguda amb les ales alçades de punta al cel. La cria neix d'abril a agost, generalment fa dues postes de dos ous blancs, dipositats al seu niu situat als arbres, que és de de construcció fràgil en forma de plataforma poc espessa a base de palets secs. Tant el mascle com la femella incuben els ous. S’alimenta de fruits, brots, fulles i llavors. Busca el menjar a terra o dalt dels arbres. Viu en zones de cultius, arbredes, boscos i fins i tot es pot veure en parcs i jardins de ciutats. Volant és força ràpid. 

Els abellerols (Merops apiaster)
Escolta el seu cant  

L'abellerol té per nom científic Merops apiaster. Té uns colors molt vistosos com gran part dels ocells tropicals. S’alimenta d’abelles, vespes i borinots, entre altres insectes. És un ocell migratori que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i a l'Índia. Nia a les zones més càlides d'Europa del sud i a parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la Península Ibèrica i als Països Catalans on és una espècie protegida. Caça les seves preses a l’aire mentre vola i evita consumir-ne el fibló de les abelles, vespes o borinots. Ingereix uns trenta grams d’insectes cada dia. La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent. Fa el niu de forma solitària o en colònies, en talussos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Consisteix el niu en un túnel llarg que pot arribar a fer fins a 2 metres que acaba desembocant en una cambra en la qual hi ponen els ous directament sense cap més tipus de protecció. El mascle festeja la femella i li porta insectes i cap al maig la femella pon uns 7 ous.  Té especial predilecció per zones de secà, en marges de rius i boscos esclarissats on fer el niu. A Oristà es poden veure alguns forats en marges verticals argilosos, de tall considerable, en zones altes, voltades de camps. Cada any es deixen sentir a partir de l'abril-maig.  

La mallerenga carbonera (Parus major)
La mallerenga carbonera té per nom científic Parus major. És la més gran de les mallerengues. Acostuma a viure en boscos caducifolis com pinedes. Nia en forats d’arbres i en qualsevol tipus d’obertura i ocupa sovint caixes niu. És un ocell que el podem veure també en ciutats com ara en parcs. Són sedentaris i fora de l’època de cria es troben formant grups grans barrejats amb mallerengues d’altres espècies. És un ocell insectívor i també pot menjar fruits silvestres i llavors riques en olis. S’acostuma fàcilment a les menjadores per a ocells d’on selecciona les pipes. El niu generalment sol estar farcit de gran quantitat de molsa, pèl, llana i alguna ploma. Les postes van des de l’abril fins el juny i tenen uns 8 ous de color blanc amb taques vermelloses a tota la superfície. És un depredador de l’oruga de la processionària. És freqüent poder-lo veure a Oristà.  

El rossinyol bord o bastard (Cettia cetti)


El rossinyol bord o bastard té per nom científic Cettia cetti.  Habita a tota la península ibèrica i a l’Europa mediterrània fins a països africans. Als Països Catalans és força comú, sedentari i es troba en zones humides com rius, estanys, aiguamolls sempre i quan hi hagi vegetació de ribera abundant. Menja insectes, llavors i mol·luscs i és difícil de veure entre la vegetació on es mou habitualment però en canvi té un cant molt fort i clar que el delata. A diferència del mascle, la femella no canta. Entre els arbusts la femella construeix un niu força complet i fa servir molts tipus de materials. La femella tota sola s’encarrega de la reproducció, pon uns 5 ous entre abril i maig i els cova uns 13 dies. Durant l’hivern arriben gran nombre d’ocells dels centre i nord d’Europa.

El pit roig (Erithacus rubecula)


Escolta el seu cant 

El pit-roig té per nom científic Erithacus rubecula, és un ocell força petit i es considera abundant als Països Catalans. Pot arribar a viure uns 13 anys. Es considera un ocell molt sociable amb les persones i d’aquí que sigui tan conegut. Com a curiositat dir també que és un dels pocs ocells que més tarda a reposar per manca de llum, ja que hi veu molt bé a les fosques. A l’hivern es deixa veure en pobles i ciutats i a la resta d’estacions habita en boscos amb sotabosc dens. És una espècie sedentària però hiverns freds provoquen que algunes espècies del nord d’Europa es desplacin fins les nostres latituds buscant un clima no tant fred.  El seu cant és molt melodiós que li serveix per a defensar el seu territori. Curiosament a l’estiu no canta. S’alimenta sobretot de larves i busca el seu menjar en camps i sotabosc tot i que la seva alimentació és força variada i s’alimenta també d’invertebrats petits com insectes, baies i petits fruits. El seu periode de nidificació va de l’abril a l’agost i fa una o dues postes l’any amb 5 o 6 ous que incuba la femella durant un parell de setmanes aproximadament. Fa el niu en forats d’arbres o en murs, en jardins o al bosc. Fa el niu a base de molsa, herbes i fulles seques i fa un coixí amb plomes i pèls. Sol caminar també per terra fent petits saltirons en busca de menjar.   

La perdiu (Alectoris rufa)
És possible veure i sentir perdius per Oristà inclòs amb seguici de nombroses perdiuetes que es dispersen encara no veuen presència amenaçadora i es tornen a recollir darrere la mare així que s'han allunyat... un espectacle verdaderament digne de veure encara que no sempre sigui fàcil...

Escolta el seu cant 

La perdiu roja té per nom científic Alectoris rufa. És un ocell d’ales i cua curtes. Volen a una velocitat molt ràpida,  i fan molt de soroll. És un ocell propi de llocs oberts més aviat secs i de conreus de cereals. Viu a la Península Ibèrica, al sud de França, al nord-oest d'Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a les  Balears (menys a Formentera). És sedentari i gregari i forma grups familiars, és incapaç de fer recoreguts llargs tot volant. Fa una posta d'uns 20 ous en nius a terra i les cries (perdigons) mengen insectes mentre els adults s'alimenten de gra. El mascle és el que fa el niu a terra, amagat entre la vegetació i el folra amb herbes seques. Els polles s’incuben durant 24 dies. Inicialment aquests no tenen cua i ben aviat caminen ràpidament darrera de la mare. Al cap de 2 setmanes comencen a fer petites volades. Menja llavors, herbes, fruits, insectes i aranyes. Defuig les àrees boscoses i les zones humides. Quan van en grup voltant per les zones obertes a la recerca de gramínies, sovint un adult es posa sobre una roca o un punt elevat per percebre el perill. La perdiu, en ser vista a camp obert, sol aclofar-se o caminar cap a un amagatall. A la primavera es produeix l'aparellament. És llavors quan més podem sentir el seu reclam, un característic “txic-txic-txica. 

L'òliba (Tytus alba)

S'ha observat la segona setmana d'abril de 2014 al campanar de l'església d'Oristà (ja de nit sobrevolant-lo) i també de nit, l'abril i maig de 2015 per sobre algunes cases d'Oristà i parant-se en un fil de la llum. 

Escolta el seu cant 

L'òliba és un ocell rapinyaire nocturn que té per nom científic Tytus alba. Es distingeixen moltes subespècies però de forma general podríem dir que és un ocell que fa vora de 90 cm, presenta color daurat a les parts superiors i de color blanc les parts inferiors, les potes i la cara. Té els ulls de color negre. A Catalunya n'hi ha a les zones mediterrànies com ara a les torres de les esglésies i edificis abandonats, tot i que també pot aprofitar arbres foradats. A mitjans de la primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seves egagròpiles i els cova durant 33 dies. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d'engolir ratolins sencers. Quan hi ha abundor de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor. Quan escassegen els ratolins es poden alimentar també d’ocells petits, papallones nocturnes i rat-penats. Quan hi ha escassesa d’aliment l’òliba tamé caça durant el dia. És un ocell que té depredadors com ara les musteles, diferents espècies d’àguiles, falcons etc i es pot trobar a tots els continents menys a l’Antàrtida. És sedentari si bé a l’hivern poden arribar altres espècies procedents de diferents països freds d’Europa.  

Ànec coll verd (Anas platyrhinchos

Nombroses vegades, creuant la Riera Gavarresa caminant s'aixequen ben ràpid canviant de zona. El nom científic de l’ànec coll verd és Anas platyrhinchos. És un ocell aquàtic, el mascle de color gris amb el cap verd fosc i bec groc, de pit marronós, ventre grisenc i cua blanca. Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna de color marró.  La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjats. Mengen plantes aquàtiques, granotes insectes… Fa el niu entre herbes de marges aquàtics o bé en forats d’arbres els quals revesteix amb borrissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.Viu en zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i basses grans.  Fins i tot arriba a viure en zones urbanes. S’aixeca per volar fàcilment des de l’aigua. És un animal força ràpid volant. Viu entre 20 i 30 anys.  

El Gaig (Garrulus glandarius)
 Observa el seu comportament 

Cada dia que un surt a caminar veu i escolta nombrosos gaigs pels boscos d'Oristà... El gaig té per nom científic Garrulus glandarius. És un ocell força sedentari i  comú i es distribueix arreu de la península ibèrica. Presenta una cresta de plomes curtes. Té un crit molt característic d’alerta tot i que emet molts sons, alguns d’ells imitant altres ocells com la garsa. El podem veure gairebé durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i difícil de veure, ja que s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles. És de la familia dels còrvids i tot i així estan més lligats als boscos que la majoria de les altres espècies. Normalmalment es veuen sempre on hi ha arbres. A l'estiu prefereixen boscos oberts i a l'hivern, durant les setmanes en què l'aliment és escàs, es veuen més en boscos espessos. Tenen una alimentació força variada i mengen glans, ous i ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, algunes vegades cucs, ratolins i llangardoixos i fins i tot el perdedor d'una confrontació entre dos gaigs pot ser un gran àpat. A la tardor agafen glans i les enterren; més tard, durant el mal temps, tornen a menjar dels seus dipòsits amagats. Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials i es reuneixen en cerimònies en què s'empaiten els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En altres èpoques, fora de la de cria, es desplacen en parelles o en petits grups. Tots dos sexes construeixen el niu, fet de branques i revestit amb arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, a una alçada d'un a sis metres. La posta és entre abril i juny, i la femella pon de tres a sis ous tenyits de verd amb taques marró-verdoses. La incubació, que dura uns setze dies, la fa únicament la femella, però els pollets són alimentats per tots dos pares. 

Cucut  (Cuculus canorus)
Cada any podem escolar el cucut a Oristà a partir de març-abril. Té per nom científic Cuculus canorus.


És un ocell migratori que hiverna  l'Àfrica equatorial. S'alimenta d'erugues (per exemple processionària)  bàsicament les quals identifica des de llocs llunyans i enlairats. Per alimentar-se'n les obra, en treu la part intestinal i es menja la resta, ep, menys els pèls els quals regorgita. La femella heus aquí què fa... pon els ous en nius d'altres ocells com per exemple petits ocellets com ara el pit-roig, les pastoretes... Els ous que pon a diferent nius són incubats per altres espècies d'ocells i en total pot arribar a pondre uns 8 ous repartits en diferents nius. El pollet del cucut sol ser el primer en sortir de l'ou i el què posteriorment és desfer-se dels seus "germanastres" de manera que el pare-mare adoptius alimentaran, tan sols, el pollet de cucut. Al cap d'unes 3 setmanes el pollet de cucut podrà començar a volar.
 

Cigonyes (Ciconia ciconia)  

Vàries persones d'Oristà (21/03/2014) han vist 7 cigonyes dalt de Sant Sebastià. Han triat un bon lloc per descansar sens dubte abans no arribaran al seu destí final on es reproduiran. 

Escolta el seu cant 

La cigonya blanca, de nom científic Ciconia ciconia, és un ocell de grans mides. Amb les ales obertes por arribar a fer 1,9 m. Menja insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i peixos. Sol fer el niu a dalt d’edificis, campanars i arbres. El construeix amb branques, fang i també hi podríem trobar trossos de roba. És un ocell que està de pas per Oristà i es pot veure pràcticament cada any parat a Sant Sebastià o bé a sobre d'algunes cases altes del poble (el mes de gener de 2015). Solen viure a la vora de zones humides com aiguamolls però també es deixa veure en zones urbanes. A l’hivern emigra a l’Àfrica. A la primavera retorna del sud i s’acosta a les nostres proximitats. En algunes zones de Catalunya hi viu durant tot l’any però es considera una au migratòria. Aquestes aus migratòries retornen sempre als mateixos nius dels que havien marxat l’any anterior i només d’arribar el reconstrueixen. Aquests poden fer fins a 2 metres de diàmetre. Sol volar a alçades considerables, amb el coll estirat  i per buscar aliments es desplaça tot caminant. Quan reposa s’aguanta a sobre d’una pota. Quan es produeix l’època de les migracions, per sobre Catalunya hi solen passar moltes cigonyes que provenen del nord de països com Alemanya, França i Holanda. Cal distingir entre cigonyes blanques i negres (Ciconia nigra), les quals aquestes últimes no les trobarem massa sovint a Catalunya però sí que les podem veure quan van de retorn a l’Àfrica. La seva època de cria al nostre territori comença a la primavera. Els mascles arriben a la zona de cria uns dies abans que les femelles (sol ser març o abril) i mentre esperen les femelles aprofiten per a reconstruir el niu de l’any anterior (són espècies monògames, estan tota la vida amb la mateixa parella). La femella sol fer de 3 a 5 ous i els incuben el mascle i la femella. Està catalogada com a espècie d’interès especial. Els últims anys, degut a grans obres de construcció i la intensificació de les zones agrícoles, deixant enrere els cultius tradicionals, n’ha vist reduït el seu nombre si bé a la Península Ibèrica els últims anys n’ha incrementat el nombre d’avistaments. La migració tal i com ja s'ha comentat al principi és una estratègia utilitzada per nombroses espècies animals i està molt estesa al món de les aus i segueix el què podríem dir: “estar al moment precís, al lloc apropiat”. Hi ha diferents vies de migració de les cigonyes. Les cigonyes que veiem passar per casa nostra en la seva ruta migratòria hivernen al Sahel, una zona del sud del Sàhara. En l’època de reproducció comencen un llarg viatge passant per l’Estret de Gibraltar fins arribar al seu destí. En aquest cas, passen per la zona que hi ha menys distància de mar.

El bernat pescaire (Ardea cinerea)  



Buscant aliment 

A Oristà es pot veure passar en nombrosos llocs de la Riera Gavarresa i també en alguna bassa. És molt comú veure aquest ocell i que et sorprengui tot recorrent la Riera Gavarresa. El bernat pescaire, de nom científic Ardea cinerea és un ocell de mida important ja que pot fer uns 90 cm d’alçada i 150 cm amb les ales obertes. Presenta unes potes, un bec i coll molt llargs. S’alimenta de peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d’altres ocells i fins i tot menja alguns vegetals. Fa el niu amb branques i trossos vegetals en arbres de ribera o entre els canyissars en aiguamolls. La femella pon uns 4 ous que són de color tirant a blau i els cova durant 4 setmanes. Viu en zones aquàtiques: rius, estanys i aiguamolls. És possible veure’l quiet durant estones molt llargues dins de l’aigua a la vora de branques o al damunt d’aquestes. També és possible veure’l amb el bec cap a baix a punt per a llançar-se sobre algun peix. Vola amb molt força i mou les ales molt lentament i mentre dura el vol té el coll recollit entre les espatlles, les ales les té corbades i les potes estirades. 

L'oreneta vulgar (Hirundo rustica

Solen arribar a Oristà a mitjans de març i no paren de sobrevolar camps i cases. 

Escolta el cant de l'oreneta vulgar 

L’oreneta vulgar, de nom científic Hirundo rustica és un ocell migratori juntament amb l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) i és possible observar-les a partir del març en nombrosos grups formats per 200 integrants en alguns casos. S’alimenten d’insectes voladors i passen els hiverns freds en zones de l’Àfrica subsahariana. Les dues espècies es diferencien perquè l’oreneta vulgar té la gola de color vermellós i les plomes externes molt més llargues que les internes. Les orenetes tenen una boca molt ample que els serveix per a capturar els insectes al vol. Normalment no baixen mai a terra tot i que ho fan per a prendre el fang a partir del qual construiran els seus nius.  L’oreneta vulgar, a diferència de la cuablanca defuig dels hàbitats urbans i s’instal·la en zones rurals. Les orenetes vulgars solen criar 2 o 3 vegades l’any i fan uns 4 ous per posta. Els ous els incuba la femella però una vegada els pollets han nascut, els dos progenitors se n’ocupen. Quan inicien el viatge cap a l’Àfrica les orenetes vulgars s’agrupen en grans grups que es poden veure sovint reposant a sobre de cables elèctrics.  Cal tenir en compte que hi ha algunes espècies que s'hi assemblen força: 

L'oreneta cua blanca (Delichon urbica)


Aquestes orenetes cada any tornen a casa a sota la teulada. Aquest any ja han construít 2 nius més, ara en total n'hi ha 3... sovint en moltes cases s'eliminen els nius de sota la teulada, personalment m'agrada respectar-los, en primer lloc perquè crec que no em perjudiquen, són éssers vius que lluiten com nosaltres i perquè l'única feina que em donen és escombrar el balcó de tant en tant... pel demés, cal protegir aquests animals tan socials i que donen tanta vida a la primavera i estiu perquè darrerament les poblacions a la Península Ibèrica han disminuït moltíssim. 


L’oreneta cua blanca té per nom científic Delichon urbica. Té una cua que la diferencia de l’oreneta vulgar perquè és molt més curta. Menja insectes els quals captura en ple vol. Fa el niu de fang al qual pot accedir per la part superior que no acaba d’enganxar. La femella pon uns 4 ous i els incuba durant un parell de setmanes. Els pollets un cop nascuts s’estan dins el niu durant un mes gairebé i fan vols curts. És un ocell que vola força ràpid i sol fer el niu a sota de balcons i teulades. És a finals de l’estiu quan es reuneixen grans grups d’orenetes parades en fils elèctrics a punt per a tornar cap a l’Àfrica on passaran l’hivern. Per tant, són ocells migratoris que passen la primavera i l’estiu a casa nostra i s’hi reprodueixen. Cada any curiosament tornen al mateix lloc que l’any anterior.  

La puput (Upupa epops
Solen arribar a Oristà a mitjans de març. És fàcil veure-la ni que sigui volant o bé sentir-la cantar amb el caracerístic: "up-up-up"

Escolta el seu cant 

La puput té de nom científic Upupa epops. Viu en zones obertes, horts i boscos. No la trobarem en zones d'alta muntanya i zones muntanyenques de la Catalunya humida. S’alimenta de llagostes, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra  i larves d'insectes. S’alimenten també de les crisàlides que donen lloc a les orugues de la processionària. Quan s’alimenta no necessita beure aigua. Es sol revolcar a la sorra però mai a l’aigua. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases en runes. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes. La femella pon entre 5 i 7 ous  i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor. El seu cant fa així mateix: "up-up-up" i el repeteix moltes vegades des de terra. Acostuma a menjar també des de terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant per aquí i per allà. A la tardor emigra i se’n va cap al nord i centre d'Àfrica en solitari o en petits grups, retornant al febrer següent, tot i que als Països Catalans hi ha zones en què hi “viu” tot l’any. Tot i que les seves poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà. També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides. El vol és ondulant amb freqüents canvis de direcció. El seu pic corbat li serveix per a desenterrar larves que troba mentre va caminant pel terra. Es mou entre les zones temperades i tropicals d’Europa i Àfrica on hi cria i passa els hiverns en zones com el sud i llevant de la Península Ibèrica, el Magreb i Àfrica subsahariana. La cavitat on fa el niu any rere any és diferent cada any.  Els pollets joves i la femella (la qual incuba els ous gran part del temps fins que neixen), desprenen una secreció defensiva que fa molt mala olor procedent de les seves glàndules. Els més joves es defensen de possibles depredadors ruixant-los amb els excrements, d’aquí el nom en català de Puput, essent l’última sil·laba (put) la referència a les olors desagradables. Curiosament és l’únic representant europeu d’un ordre d’aus tropicals (les buceròtides). 

El picot verd (Picus viridis)


És molt freqüent sentir el peculiar cant del picot verd recorrent els boscos d'Oristà. 
  
El picot o pigot verd  (Picus viridis) és un ocell força gran que fa uns 32 cm, porta uns bigotis ben negres en el cas de les femelles i els mascles tenen una taca central vermella. Els ocells més joves, tenen el dors clar puntejat de color blanc i no tenen bigoti. Viu en ambients arbrats si bé li agraden les zones amb clarianes i no pas el bosc gaire espès. Durant els mesos de març i abril se senten els cops de bec al tronc d'un arbre per foradar el niu si bé no és gens primmirat a l’hora d’escollir l’espècie d’arbre, prefereix fusta tova com seria el cas de pollancres, àlbers els quals estan situats prop de rius. També s’aprofita d’arbres de fusta més dura però que es troben debilitats, seria el cas de freixes, roures etc. El niu té una profunditat d’uns 40 cm. Té un vol força característic ja que vola fent ondulacions i és possible veure’l o bé al terra o grimpant en arbres ajudat per les seves ungles i recolzant-se en les plomes de la cua. S’alimenta d’insectes, li agraden molt les formigues que troba en diferents indrets amb l’ajuda de la seva llengua llarga que acaba amb un punxa enganxosa i en forma de ganxo que guarda de forma enrotllada. És una espècie força comuna en aquestes contrades.