Herbari i bestioletes

Pots trobar tota la informació sobre vegetació i bestioletes d'Oristà al següent blog:

http://herbariorista.blogspot.com.es/ 

Les paraules


Els Oristanencs utilitzem algunes paraules i expressions que no són fàcils d'entendre. Aquí n'adjuntem algunes que hem anat recopil·lant i que sabem que si surten del Lluçanès a vegades són motiu de cares estranyes de l'oient, no cal anar gaire lluny per comprovar-ho. Bàsicament són paraules que costen cada vegada més de sentir. Eren i són emprades en moltes cases en el llenguatge més col·loquial i diari en l'entorn familiar, amb els amics, al bar, després de missa i de la matança del porc, de les tertúlies al carrer a l'estiu o mentre es comprava el pa i la llonganissa... Les definicions són a criteri de l'autora i segons com s'utilitzen al poble. Cada paraula s'escriu "tal qual" es pronuncia i aquest recopilatori és una manera de tornar-les a recordar i fer-les conèixer arreu, perquè són peculiars, interessants i formen part d'un llenguatge del poble que es deu haver anat construint a partir de situacions ben divertides... Curiosament he de dir que moltes d'aquestes paraules, si bé ens sembla que només les sentim dir per Oristà i rodalies, al llibre de Solitud, de Víctor Català, en surten unes quantes, per cert, quina meravella de llibre. 

Per què en quedi constància, adjuntem el recopilatori que anem construint dia a dia mentre parell orella i les recordem en tertúlia:

RECOFAR: Dit quan un torna a escalfar un aliment que ha estat cuit prèviament, serien per dir-ho d'alguna manera, les sobres que queden d'un dia, es guarden i l'endemà s'escalfen novament per a menjar-les. "Avui vianda recofada", és a dir; reescalfada, considerant que ja va tenir lloc la cocció. 

CATACATASQUES: Paraula emprada per designar el so que emeten les gallines d'Oristà. De petits quan ens demanaven què feien les gallines la resposta era precisament "catacatasques". Verificat empíricament que és així ;-)

MUECA: Seria el sinónim de "ganyota", "carota", algú que amb la cara fa gestos estranys per atreure l'atenció dels altres o perquè és molt expressiu/va, per exemple: "has vist aquell home quines mueques que fa?"

EMBUTZEGAT: Paraula utilitzada com a substitut d' "enfadat", potser més referit en infants que en adults. "Ha baixat la Maria tota embutzegada pel carrer de Vic"

ESGLIELLES/ESGRIELLES: Paraula que utilitzem força sovint en comptes de graelles per coure la carn. Sembla que la "es" ens fa semblar la paraula més ben acabada.  La carn, a Oristà, es cou amb esgrielles a la llar de foc. 

BRANILLES: Paraula utilitzada a la botiga per poder comptar quantes costelletes s'endul'Oristanenc/a que hi vagi a comprar.  Cinc, sis, set, deu branilles de costelles per fer a la brasa.

ARCALDE: La lletra "L" al costat d'una "C" sovint és motiu de substitució, aquest seria el cas de la paraula "alcalde", que sembla que ens costa de pronunciar... doncs fora, canviem L per R, que és més rural i sona la mar de bé. L'arcalde és la persona més votada del municipi que freqüenta l'ajuntament.  

BUGADER: Amb castellà en diríem "barreño" i la cosa que se li assemblaria força seria la palangana però alerta, un bugader és més gran, hi caben més coses. Amb el bugader hi podem posar moltes més coses a dins! 

TURBAR / TORBAR: Paraula que tenen molt present els qui tenen pressa, així doncs els que tenen pressa quan van a la botiga o al bar no s'entretenen gaire, per tant, no es turben o torben.  

ESCRIBEIA: Paraula utilitzada per referir-nos als petits talls que surten a les mans quan fa molt fred i generalment no es fa ús de la crema de mans. Es pot sentir dir a vegades "esclibeia" i ja de forma més polida "esclibella"

PRACTICANTA: La practicanta no és una persona que faci pràctiques d'administrativa ni de professora ni tampoc del metge sinó que és en definitiva la infermera o infermer que visita les persones del poble setmanalment a la consulta que hi ha al centre cívic. El pas dels anys, però, no els ha fet honor i s'han quedat amb "practicantes", generalment perquè són persones del sexe femení, tot i tenir una carrera molt ben treballada. 

ESTAR GRITLLAT: Expressió per referir-se a algú que fa quelcom que surt de l'habitual, que defuig del sentit comú. Tanmateix es diu en altres zones però alerta amb la "T" al vell mig de la paraula. Així podríem sentir dir a més d'una o d'un: "Amb la Gavarresada que va fer l'altre dia i va passar pel mig amb el cotxe, està més gritllat que una patat". Alerta perquè les patates sí que es grillen!

CLUCAR: Sinònim de "tancar" referint-se als ulls d'una persona generalment. Seria un cas típic la frase de "no he clucat ull en tota la nit"

CONSAGRAT: paraula utilitzada per descriure algú que és espavilat, que domina un tema... per exemple, una persona que troba bolets és un "consagrat pels bolets", deixa palès el teu nivell en un determinat tema. A Oristà si algú et diu "consagrat" pren-t'ho com una cosa positiva. 

ESCANYUSSAR: Dit de la persona que veu i/o menja i de resultes que se li'n va per un altre cantó i comença a tossir. El procés de rebutjar l'aliment anat per altre cantó correspondria exactament a la definició.

"TU PLA": Expressió emprada per remarcar el caràcter exagerat d'algú quan parla. Per exemple: Persona A; Aquest estiu aniré de viatge tot sol sense diners. Persona B: tu pla, sembla que visquis en un altre món, amb els problemes que hi arriba a haver a tot arreu!. 

UELLA: Expressió que ens val, i de sobre, per anomenar les "ovelles", en aquest cas en singular, equivaldria a "ovella". 

PAIAT: Sinònim de discussió acalorada com ara; "a cal xxxxx hi mouen un paiat que se'n sentirà prou a parlar".

BEGUDA: Les àvies i avis i encara ara alguns pares i mares en ves de convidar als més menuts de casa a berenar els conviden a "fer beguda"

ESCARNIR: Sinònim d'imitar, copiar, fer el mateix que una altra persona. "Vols parar d'escarnir-me?" Imagina una persona que imita algú a través de la gesticulació. "Vols parar d'imitar-me?"

BAGA:  Manera de dir "Obaga" o zona ombrívola que mira cap al nord, frescal i on es solen fer bolets.

BUBÓ:  Sinònim de calor xafogosa i enganxifosa."Fa una mena de bubó avui..."

VACÓ: Sinònim per designar a algú o tipificar-lo de "dolentet" amb el bon sentit de la paraula. Algú que fa alguna entremaliadura però amb certa gràcia. 

VESTRUÇ: Sinònim emprat per anomenar algú una mica patós, persona que surt del què anomenaríem "normalitat" general i acceptada. "Seràs vestruç fer aquestes tonteries aquí al mig de la plaça?"

GUMITAR: Sinónim de vomitar o "rujar"

FORARN: A vegades les vocals ens fan nosa i les traiem, a vegades, les trobem a faltar i les hi afegim... Forarn és el mateix que dir "forn"  en relació al lloc on anem a comprar el pa.

GURJUT: Dit de la persona que li agrada menjar a deshora i que sempre té un budell buit vaja...

TEMPERI: Sinònim de soroll

LLINTERNA: Manera de dir "llanterna"

PRILLAR: El verb "prillar" segurament encara ningú el coneix... a vegades no ens va bé pronunciar gaires vocals enmig d'una expressió i què fem? les treiem... Prillar equival a dir Perillar però l'expressió és el què val més la pena d'escoltar ja que s'utilitza en situacions com la següent: "imagina que quedes amb algú a les 09:00 h al bar per fer un cafè amb llet i el senyor del bar et diu: has quedat a les 09:00 h amb la Pepeta? en prilles que vingui", podríem dir també... "en perilles que vingui".  

ESPARVERAT: Sinònim d'"alterat". Podríem dir: "en Pepet baixava de la plaça tot esparverat, sembla que n'hi hagi passat alguna de grossa":

MENAR: Paraula utilitzada per referir-se al responsable o responsables de cuidar la terra, llaurar-la, sembrar les llavors, recollir els fruits... "La terra de Ca la Maria la mena el Quicu"

ESTAR CADUCAT: Expressió per designar algú, com no, que semblava que hauria d'aparentar més jove però que el pas del temps sembla ser li ha fet una mala passada, que no està a l'alçada de les expectatives de la gent... "has vist el Pepet de Cal Dallones? ostres tu, l'he trobat força caducat". 

VISCU: Terme emprat per designar el lloc on vius, seria el mateix que dir "visc", com ara: "d'on sou vos? - jo viscu a Oristà"

PEBRÀS/SA: Paraula emprada per descriure algú de confiança que n'ha fotuda alguna de bona però de forma molt innocent, sense ser res titllat de dolent. "Mira que n'ets de pebrassa anar pel carrer sense jersei amb el fred que fa"

MELINDRUS: Producte de pastisseria allargat i pla, de menys d'un pam per sucar amb la xocolata desfeta. Amb sucre per sobre, dolcet. 

MIDDIADA: Manera d'anomera "migdiada"

SOLOI: Manera d'anomenar "soroll"

ESTAR CARREGAT DE COLLONS: Expressió força utilitzada encara avui en dia per dir a algú, una mica airós, que té moltes manies, romanços i tonteries al cap, que deu estar fent broma vaja... "Estàs carregat de collons tu pensar-te que demà em llevaré a les sis del dematí". Podríem dir també: "Vas bé tu pensar-te que demà..."


CIURONS: Sinònim de "cigrons"

GRACIOSA: Manera d'anomenar l'aigua amb gas "gasosa"

MENESTER: Sinónim de necessitar. "Si t'he de menester et trucaré per telèfon"

POSTADA: Sinònim d'estanteries.

AIGA: Manera d'anomenar l'"aigua"

APRIAR: Sinònim d'acostar. "Apria't que fa fred"

PUIAR: Forma abreujada del verb "pujar": "puia que t'ensenyaré el joc de llit que em vaig comprar"

LLAGURT: Forma en què anomenem el iogurt 

AVIAM: Manera de dir "a veure". "Aviam si fotrem riure, estem a 3ºC i vas sense anorac..."

ALLAVONSES: Manera de dir "llavors". 

ASBERGÍNIA: Manera de dir "albergínia"

TOMACA: Manera de dir "tomàquet"

GORJUT: Paraula emprada per referir-se a algú que li encanten els dolços i menjar a deshora. Imagina una persona que menja bombons a les 16:00 h. "Mira que n'arribes a ser de gorjut eh!"

TORRECOLLONS: Sinónim per referir-se a algú que és força empipador ja sigui a l'hora de parlar o de fer brometes que no acaben d'agradar a l'altre. "Sempre amb les seves brometes, és el més torrecollons del poble". 

LLANUDES: Paraula emprada per referir-se a les sabatilles de llana utilitzades per estar per casa. 

CAL AFARTAPOBRES: Terme utilitzat per designar un lloc, generalment restaurants que ofereixen menjar en abundància i en sol sobrar grans quantitats. Curiosament són llocs que agraden i s'hi torna encara que no t'ho puguis acabar. 

QUÈ T'EMPATOLLES: Expressió utilitzada per referir-se a algú que s'està liant o bé que diu coses que no hi acabes d'estar d'acord. "Què t'empatolles tu ara, que no veus que tal com ho enfoques ens perdrem?"

DESDELUEGU: Paraula castellanitzada i que es pronuncia tal com s'escriu. Bé, no cal donar més detalls ;-)

QUÈ REMENES: Expressió utilitzada per posar en qüestió alguna acció que no agrada a algú. Podríem dir doncs: "però què remenes, no veus que et faràs mal?" Seria sinònim de dir "què fas..."

RUJAR: Sinónim de vomitar. De petits no ens referíem mai a vomitar sinó que quan teníem alguna passa havíem de "rujar" literament i així era com ens hi referíem a les nostres mares i pares. 

ATXAVUIRAR: Aquesta és la paraula que pronunciem habitualment, ni estornudar ni eixavuirar sinó que "atxavuirar" quan de forma incoscient un cop d'aire ha de sortir amb forta pressió de dins nostre. 

LLUMILLO/NUMILLO: Paraules per referir-se al llom del porc fet a la paella. No sé si encara els nens petitons fan servir aquesta expressió però de petits quan la mare ens demanava què volíem per sopar sovint cridàvem: "llumillo!" i a vegades s'ha escoltat també la paraula "numillo"

LLANGONISSA: De la mateixa "llonganissa" però sovint l'escoltem amb a i no amb o. "Aquesta llangonissa del porc de casa és la més bona que he menjat mai"

ALTANTO: Terme utilitzat per donar importància a un fet, com avisant... "Altanto que fa dies que hi ha gent estranya pel poble i els haurem de seguir de prop"

ALTO: Terme utilitzat per fer un incís o donar èmfasi durant una conversa, per donar pes a alguna cosa que s'està dient com ara "Alto, si no s'aparten cridaré els mossos", podríem utilitzar també "Compte, si no s'aparten cridaré els mossos"

ROINA/ FER LA XIM XIM: Expressió utilitzada quan plou molt poc, pluja fina. "Aquesta xim xim va molt bé pels camps", "Has vist quina roina que fa? mira que n'és de maco un dia així"

SAGAL: Sinònim de noi jove, emprat per cridar algú i fer-li valdre la condició de noi amic. "Sagal, ho has fet de conya!"

AVESAT/DA: Verb sinónim de acostumat. Així doncs podríem dir: "Aquest noi està avesat a fer aquesta feina i moltes d'altres"

VENIR-NE DE MENA: Expressió que es fa servir quan algú té trets de familiars com els avis i es vol remarcar una determinada característica. Per exemple: "Aquest noi és molt alt i prim, deu venir-ne de mena perquè el seu besavi ja ho era també"

TURC I MARRÀ: Expressió utilitzada per designar a algú que és molt i molt tossut. Quan algú no vol obeir les paraules d'algú, sobretot antigament, se'ls deia: "no em fa cas de res, és turc i marrà que no sé pas què en farem de tu!"

MESELL: terme referit a les persones valentes, que aguanten el fred intens i no s'espanten fàcilment.


TITU CALENT: Expressió emprada per treure importància a un petit incident que es dóna normalment en els nens quan cauen i es fan una mica de pelat. "No ploris home, que això és un titu calent".

COLLONSES: Forma de queixar-se o mostrar una petita enrabiada i no haver de dir textualment, que queda més malament... "collons". Imagina't que esperes algú a l'hora que heu quedat i arriba molt tard, l'expressió seria: "collonses, que no mires el rellotge o què?"


EIXIDA: Terme per referir-se a una sala descoberta, annexa a la vivenda de les cases de pagès sobretot, cobertes de sobre per la teulada per estar a eixopluc, amb baranes, més gran que un balcó on els estadants hi netejaven el gra com cigrons, mongetes, pèsols i era un lloc de trobada i de repòs en moltes cases. També hi ha cases del poble que encara mantenen l'estructura. 

ANAR CONILL: Es fa servir per anomenar a algú que va despullat literalment de dalt a baix. "has vist aquella noia de la tele va conilla! jajaja". Terme emprat a casa sobretot en la canalla i els pares per referir-s'hi. 

ANTES D'AHIR: Expressió que es refereix a "abans d'ahir"

DESPUÉS D'AHIR: Expressió que es refereix exactament a "abans d'ahir". Personalment he de dir que em va sorprendre quan em van comunicar que en una casa del poble concretament utilitzaven aquesta expressió, em sembla boníssima per recollir-la, no fora cas que hi hagués més oristanencs/ques que també la fessin servir... 

BLEDA SOLEIADA: Terme emprat per referir-se a algú quan té una mica de vergonya o no s'atreveix a expressar-se amb normalitat. Per exemple podríem dir: "Ai mare, sembles una bleda soleiada, mira que no atrevir-te a demanar-li si podries anar amb ells a jugar a casa seva..."

BRENEJANT: Terme utilitzat per referir-se a les persones que estiugen al poble vingudes normalment del Barcelonès i rodalies. Sovint a casa a l'estiu es sentia a dir: "ja som uns quants més, els brenejants ja han arribat". 


EN VES DE...: Expressió utilitzada i sinónima de "en comptes de", per exemple: "en ves de fer tan esport podries estudiar una mica més..."

VEIES: Sinónim de "ves en compte". Per exemple: "veies que no t'enxampin que sinó et renyaran".

SUARA: Sinónim de "fa una estona", "a suara he anat a l'hort i he vist molts pardals".

LLOCA: Quan una pera presenta color negrós a l'interior es fa servir aquesta paraula per designar la caracterització "aquesta pera s'està tornant lloca", també podríem dir "aquesta pera s'està fent malbé de dins i comença a tornar-se negrosa". A vegades també s'utilitza per caracteritzar algú com ara: "nena, sembles una lloca" altrament dit: "tenir un aspecte poc cuidat, mal pentinada etc"

SAMANIAT: Fer rebombori, soroll. "Canalla, voleu parar de fer samaniat!!"

ASMARI: sinónim d'"armari". La veritat és que costa menys de dir "asmari" que no pas "armari". 

ESCOTORIT: Persona que té una cara viva. "s'ha tallat els cabells i fa cara d'escotorit". Una vegada treballant vaig dir a una companya que feia cara d'escotorida i la seva cara no va ser precisament d'alegria... 

OIDÀ: sinónim de "pots comptar". La gent gran sovint la utilitza per acabar una frase del tipus "oidà, què hi vols fer... noi..."

POTS PENSAR: Terme utilitzat entre converses per treure importància a un fet. "pots pensar,  no t'hi capfiquis".

CUSONA: terme que es refereix a algú que li agrada que el mimin. "és una persona molt cusona, sempre fa carícies".

BENEIT/A: identifica algú que ha dit alguna cosa que fa riure o esgarrifar. "és un beneit, va amb el cotxe per dins el poble molt de pressa".

"BO I...": És un terme que es fa servir com a sinònim de "estant...", podríem dir: "bo i assegut diu que li fa mal l'esquena", així mateix podríem dir també: "estant assegut diu que li fa mal l'esquena".


Els ocells



Dedico un apartat especial a parlar dels ocells degut a les observacions que intento fer regularment, especialment en zones properes al nucli d'Oristà per on passejo o camino. Així doncs, aquí trobareu una llista dels ocells que; o bé personalment he pogut veure i constatar-ne la seva presència o bé persones de confiança i experts en el tema han citat observacions que no he vist però que hi tinc prou confiança per incloure-les en la llista. 

La ruta blava és una ruta especialment interessant per observar ocells per la confluència de diferents ambients; per una banda hi trobem un tram de Riera Gavarresa amb petits meandres sinuosos, que passen per sota de cingleres i de fet, les van modulant i excavant. Hi trobem també petites goles, tot això amb zones agrícoles de camps de cereal, gira sol, colsa, ray grass, masies, cingleres molt verticals i escarpades de poques dimensions i boscos més o menys frondosos de pi blanc amb roure, alzina carrasca, pi roig, bosc de ribera, camins amples, corriols més tapats... amb tot això, i si ens aixequem de bon matí sense pressa, segurament podrem elaborar una interessant llista d'espècies. En resum, si es disposa de 2 hores i amb molta tranquil·litat, la ruta blava pot ser un interessant punt de partida per conèixer un bon nombre dels ocells que apareixen en aquesta llista, això sí, caldrà fer-la durant vàries vegades l'any per no deixar-nos-en cap.

Abans d'entrar en el tema i presentar-vos cada un d'aquests ocells, us diré que cal tenir en compte que segons l'època de l'any que efectuem les observacions els podrem veure o no, és a dir, alguns d'ells són residents al municipi i d'altres, o bé estan de pas durant les migracions i per tant, els podem veure temporalment perquè fan parada i fonda, o bé són ocells que veurem entre la primavera i l'estiu (perquè crien al municipi) o bé els trobarem a l'hivern vinguts del nord per tal de trobar un clima més idoni i en conseqüència, aliment i una temperatura més temperada. Per tal d'introduir el tema de les migracions, adjunto una petita explicació per tal de comprendre els moviments que efectuen els ocells:

La migració d’un ocell és el viatge que fan algunes espècies d'aus. Generalment aquests recorreguts són constants i fixes, això vol dir que tant inici com punt d’arribada solen ser els mateixos. Així mateix, l’època en què l’efectuen sempre és la mateixa.
Acostumen a volar distàncies considerables tot i que hi ha espècies d’alta muntanya que durant l’hivern baixen  a la plana. Així mateix es parla més de moviments locals que no pas de migracions pròpiament. No tots els ocells migren i per això els diferenciem en dues categories: per una banda tindríem els sedentaris (si no duen a terme moviments importants al llarg de l'any) i migratoris (quan efectuen desplaçaments anuals de certa importància)
Sovint la migració es fa en estols que, en algunes espècies, adopten les conegudes formacions de V. Les migracions es repeteixen, any rere any durant tota la vida de l'ocell (jove i adult). Hi ha diversos factors que permeten la migració dels ocells. El primer cal buscar-lo en la seva gran mobilitat: El fet de poder volar els permet fer els llargs desplaçaments amb poc temps i això fa que sigui el grup d'animals en què és més freqüent trobar-hi espècies migratòries. Els ocells fan llargues migracions per dues raons: la recerca d'aliment i/o de punts de nidificació avantatjosos. Tot i els perills del viatge durant la migració, sempre sol ser més avantatjós fer el llarg viatge en busca de zones plenes d’aliments que quedar-se al mateix lloc on determinades èpoques de l’any aquest escasseja. Quan arriba novament el temps de bonança als llocs d’origen d’aquestes espècies d’aus, aquests novament retornen al seu origen donat que hi ha abundància d’aliments (fruits, insectes etc)          
Altres factors que busquen determinades aus migratòries, a part de buscar el menjar necessari són: la recerca de zones amb menys enemics naturals o més llum que permeti la recerca de menjar durant més hores al dia. Per exemple, hi ha ocells marins que viatgen fins a illes remotes on no hi ha enemics naturals que ataquin els seus ous o pollets.
En les nostres terres, els ocells realitzen dues migracions marcades:
-      A la primavera, en què, des del sud, pugen cap al nord per anar a reproduir-se. (Migració prenupcial)
-      A la tardor, en què, des del nord, baixen cap al sud fugint del fred i buscant zones càlides on alimentar-se durant el nostre l'hivern. És l'anomenada (Migració post nupcial).
Però cal dir que:
-       Com que el clima de casa nostra no és molt fred, hi ha espècies del nord que vénen a passar l’hivern (ocells hivernants)
-       Hi ha espècies que no poden passar l’hivern a casa nostra i només vénen durant l’època càlida a reproduir-se (ocells estiuencs)
-       Hi ha espècies que durant tot l’any viuen a les nostres terres (ocells residents)
-       Hi ha espècies que no passen ni l’hivern ni l’estiu amb nosaltres sinó que només estan de pas cap  a altres zones (ocells migradors)
A continuació, algunes espècies d'ocells que es deixen veure i/o sentir mentre fem camí per Oristà. Les imatges que s'adjunte són extretes del SIOC (Servidor d'Informació ornitològica de Catalunya):

Llista d'ocells que podem veure a Oristà: 


El pardal de bardissa (Prunella modularis)



El mes d'octubre és possible veure'n a la Riera Gavarresa i segurament en molts altres indrets. Ocell migratori, el tenim tot l'hivern a Oristà, es pot sentir cantar en arbustos a prop de la Gavarresa i es deixa veure voltant baix per anar d'un lloc cap a l'altre. Sovint passejant i arribats a aquesta època és possible sentir el seu cant: "ep, ja són aquí!". S'alimenta bàsicament de llavors, insectes, larves i aranyes. És força discret però es veu bé si parem atenció, això no treu que sigui d'allò més esmunyedís. Sembla ser que hi ha nius en què poden ser alimentats tant per un o dos mascles a part de la femella. Ara a l'hivern es dediquen a buscar llavors bàsicament, en aquest cas, els exemplars que trobem per aquí és molt probable que corresponguin a individus que han passat l'estiu al pirineu i pre pirineu. Tot i que no nidifica a Oristà, cal dir que en les zones que sí que ho fa construeix un niu entremig de les bardisses de volum considerable, està fet de molsa i herba amb revestiment de llana i pèl, en total sol pondre de 3 a 5 ous els quals són de color blavós.

El sit negre (Emberiza cia)



Es deixa veure en vàries ocasions si bé no és molt abundant. Es pot veure inclòs puntualment en algun arbre del jardí, resident tot l'any a Oristà. És de la mateixa família que el gratapalles i de fet, és semblant només que amb coloracions diferenciades però amb la mateixa cobertura ratllada al cap. S'alimenta de llavors, de fulles tendres i de petits insectes per alimentar als pollets. A l'hivern pot baixar de les muntanyes i instal·lar-se en cotes inferiors per alimentar-se en conreus. La femella fa el niu al terra; darrere una pedra o bé a tocar del peu d'un matoll i sol pondre uns quatre ous. 

El picapinyes (Loxia curvirostra)



Es deixa veure en boscos de pi, de fet, al voltant del nucli d'Oristà aquest arbre hi és en abundància, condició indispensable per tal que el picapinyes s'hi deixi sentir i veure. Se sol veure al capdamunt dels pins  o bé bevent aigua d'algun petit bassal a peu de camí o de camp, és un ocell una mica més gran que un pinsà comú i té com a característica aquest bec que s'encavalla. A Oristà en diem picapinyes però se'l sol conèixer amb el nom de trencapinyes. Els mascles solen ser de color vermellosos - ataronjats mentre que les femelles presenten colors verdosos i groguencs. El seu bec encreuat és molt adequat per extreure les pinyes dels pinyons i és que bàsicament s'alimenta dels pinyons que li ofereixen les pinyes. Sol pondre uns tres o quatre ous que són de color blanc-blavosos amb taques i ratlles. 

La tallareta cuallarga (Sylvia undata)


És possible veure'l en alguns matolls, emet un crit d'alerta característic, si bé no n'he fet massa observacions cal dir que en la ruta blava es deixa veure en alguns casos en arbres baixos i arbustos. S'alimenta d'insectes i baies bàsicament i és sedentària a casa nostra, amb la qual cosa el podem veure o sentir durant tot l'any. Cal tenir en compte que el fet que no el veiem no vol dir que no hi sigui, sinó que potser està molt ben amagat o bé que efectuï petits desplaçaments en cas que els hiverns siguin molt freds. El mascle és el responsable de construir el niu, de fet hauria de dir de construir varis nius donat que quan s'hi posa en construeix varis alguns dels quals serviran a la tallareta cuallarga com a lloc de repòs. El niu definitiu on hi naixeran els petits és construït per la femella a partir d'herbes i arrels. Els ous són de color blanquinós però amb taques marrons de tons diferents, difuminades i irregulars. És un ocell d'allò més simpàtic que li agraden les masses forestals on hi ha abundant sotabosc i que passant pel camí i encantant-se una mica de seguida alerta de la presència de qualsevol badoc. 
 
El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)



Ocell migratori el qual quan el veiem en moltes ocasions quan està de pas i es pot veure en gran nombre d'individus o bé de forma més solitària. Es sol observar en immediacions de la Gavarresa, emet un cant molt bonic i és fàcil poder-lo observar. La femella presenta el "casquet" de color ataronjat i el mascle negre. No cal dir que el nom li fa honor al veritable casquet apreciable a simple vista. Es mou entre bardisses i arbustos, a l'hivern canvia l'alimentació insectívora per fruits i baies que poden trobar encara, en alguns matolls. La femella fa un niu entre herbes i bardisses i el folra amb pèl i arrels. Els ous són covats pels dos progenitors. La majoria d'individus passen l'hivern al nord de l'Àfrica. Es pot considerar que és una espècie que està en expansió i probablement sigui degut a l'augment de la massa forestal dels boscos degut a l'abandonament de les pràctiques agrícoles. 

Les grues (Grus grus)


Si mai en veiem algun exemplar parat no serà una notícia sinó un "notición!". En vàries ocasions, primavera i tardor s'ha vist sobrevolant per sobre del poble d'Oristà, és un ocell migratori que emet un so característic quan sobrevola, en més o menys nombre d'individus (tanmateix no més grans de 30) que poden adoptar formes en V o bé no tan definides. Ocell magnífic que mira per on, en la seva ruta tenim el goig de poder-la veure si bé com deia, només volant a la primavera cap al nord i a la tardor, cap al sud.  Podríem dir que una grua és un ocell de certa envergadura, de cames llargues i silueta definida i esvelta. El so que emet és com si es tractés d'un trompeteig el qual el fa fàcil d'identificar quan sobrevola per sobre nostre de pas cap al nord o al sud. S'alimenta d'insectes, llavors i petits vertebrats bàsicament. Cal dir que a l'hivern escullen la Península Ibèrica per a hivern i en algunes localitats se'n poden arribar a veure milers d'individus que corresponen en bona part, a la població Europea. Com a curiositat diré que les grues són un dels ocells més venerats per totes les civilitzacions al llarg de la història i que hi ha nombroses frases fetes i dites populars entorn aquest ocell com ara: "Quan la grua va a gruar, pagès, posa't a sembrar".

El rossinyol (Luscinia megarhynchos)


Ocell migrador que passa l'hivern a l'Àfrica i que tenim el goig de gaudir-lo a partir de la primavera. La veritat és que no para de cantar, fins i tot a la nit ho fa. Al tram de la Riera Gavarresa la veritat és que se'n poden comptabilitzar a desenes! és l'alegria de l'hort i és possible sentir-lo des de casa quan canta a altes hores de la nit, una meravella. S'alimenta de cucs, insectes, larves i sol fer el niu entremig de la vegetació, a prop del terra amb herba i fulles. Costa força de veure però el caracteritza els colors terrosos i llarga cua vermellosa, tan aviat el localitzes s'endinsa entre la vegetació que ressegueix la Gavarresa o torrents. Curiosament cal dir que durant la migració sembla ser que els mascles marxen uns dies abans fins el territori on es reprodueixen, és a dir, el nostre, i seguidament la femella emprèn un llarg camí per trobar-se amb el seu estimat que sol ser el mateix individu cada any,  tot un acte d'estimació. Amb el cant del rossinyol (digne d'escoltar) s'han fet tot tipus de refranys i frases fetes. 


El pica soques blau (Sitta europaea)

Ocell que no és molt habitual veure'n molts individus però que a mi personalment m'encanta veure'l, puja verticalment troncs d'arbre, ara amunt, ara avall, ara volo i em col·loco a l'arbre del costat. El veig habitualment en roures o bé en algun tronc mort picotejant a veure què troba. S'alimenta d'insectes, aranyes, fruits secs com avellanes i aglans que aconsegueix partir gràcies al seu bec dur. Respecte les avellanes, cal dir que les sol subjectar entre alguna escletxa dels arbres i allí acaba la feina picotejant-les amb el bec i foradant-les per poder obtenir l'aliment. Sol fer el niu en forats d'arbres vells aprofitant en vàries ocasions, un niu de pigot, també pot fer niu en escletxes de pedra i curiosament sol tapar el forat del niu amb fang deixant només, la part estrictament necessària per a poder-hi entrar. A dins del niu podríem trobar-hi material com escorça o fulles seques. Els ous són de color blanc amb taques marrones. Es troba entre la muntanya mitjana i l'alta muntanya. Respecte l'alta muntanya, quan comença a fer molt fred sol baixar en cotes més baixes, per tant, pot fer petits desplaçaments. Igual que els pigots, quan el tens localitzat, si et veu, des de la verticalitat d'un tronc d'un arbre, va fent petits moviments fins que et queda justament a l'altra banda del tronc on ja no serà possible, veure'l. Igual que els raspinells, presenta gran habilitat a l'hora de grimpar!


El raspinell comú (Certhia brachydactyla)


Ocell que m'encanta, puja els troncs verticalment, té un cant peculiar, és fàcil d'identificar. Se'n solen veure forces en troncs d'arbre en boscos i clarianes, mentre tingui algun pi o roure ell no para de bellugar-se incansablement. Podríem dir que n'hi ha una població important a Oristà. Aquest petit ocell es sol arrepenjar sobre la cua mentre picoteja en alguna escorça d'arbre a la recerca d'aliment, insectes essencialment. És un ocell sedentari, no migratori que podem veure tot l'any a Oristà, li agraden molt els arbres alts, amb una gruixària d'escorça considerable. Sol fer el niu en forats d'arbres madurs, de certa envergadura. El niu el construeix a base d'herba seca, plomes, llana, trossets d'escorça. Els pollets són alimentats pels dos pares els quals, quan ascendeixen el tronc per alimentar els petits, recorren la distància fent espirals fins arribar el niu. Els ous són de color blanc amb taques marronoses. A diferència del pica soques blau no acostuma a fer descensos pel tronc de l'arbre sinó que quan es troba a una certa alçada del tronc, es deixa anar i es posa a volar fins a un altre tronc probablement.

La mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)

Simpàtiques per excel·lència i tafaneres, molt tafaneres, si passes, les sents, les veus, de cua molt llarga i si et pares et vénen a veure i no paren d'alertar la presència d'algú aliè a la zona. Solen anar en grups de 6-7 individus o més i les podem veure en pins movent-se sense parar, el sorollet que emeten és més fluixet que altres mallerengues. És un ocell que és difícil no veure'l o sentir-lo si fas per exemple la ruta blava, la verda o la vermella. 
Cal dir que és un ocell molt comú en zones obertes i en boscos que presenten un important sotabosc i arbres, per tant, els agraden diferents tipus d'ambients i aquest seria el cas d'Oristà. S'alimenta d'insectes i també aranyes, pungó i algunes llavors. A la nit es veu que es comú que s'ajustin en petits grups, sobretot a l'hivern possiblement per resguardar-se del fred. Construeix un niu de mides importants  comparat amb la mida de l'ocellet que si no fos perquè la cua és força llarga diríem que és petit petit!, el niu doncs, és força globulós i el construeix a partir de líquens i teranyines per la part exterior. Els dos progenitors alimenten els petits. La posta pot arribar a ser important amb més de 10 ous. El podem veure tot l'any a Oristà. 

La xivitona (Actitis hyopleucos)

Concretament l'he pogut veure aquest any 2016 durant primavera - estiu  en dues o tres ocasions a la Riera Gavarresa, un o dos individus, esmunyedís, va alçant la cua incansablement, desconec quina és la població actualment al municipi però li agraden els corrents d'aigua, se'l pot veure enmig de la Gavarresa en alguna pedra que emergeix del curs de la Riera. Personalment no l'he vist a l'hivern, de fet podria ser probable que estigués de pas, sigui com sigui el seguirem d'aprop. S'alimenta d'insectes, crustacis i altres invertebrats. Sol seguir els cursos dels rius en petits grups o en solitari. En una ocasió n'he observat un sol individu i al cap d'unes setmanes, dos individus al mateix lloc. És hivernant als Països Catalans. Fa el niu directament al terra. Els ous són de color marronós amb taques fosques. 

El ballester (Tachymarptis melba)
 

Desconec si és un ocell que es deixi veure molt pel municipi tenint en compte les dimensions d'Oristà, m'estimo més no posar la mà al foc de forma contundent. Enguany el 2016 l'he pogut veure en vol de desenes d'exemplars per la zona del Verdaguer direcció Boladeras sobrevolant el bosc i passant i fent cercles amplis. Recorda molt a un falciot però quan mires amb els binocles no queda dubte la tonalitat blanca de sota el pit i l'ampli collaret negre que porta. He de dir que realment és un gust veure'l volar, ho fa tot molt fàcil i la resta la gaudeix, una bona lliçó de vida. És un ocell que podem veure a l'estiu donat que quan comença la tardor migra. Construeix el niu en cingles de muntanya, penya segats i edificis vells, a sota de bigues etc. Sol moure's en grups igual que el falciot negre, tanmateix no hi ha constància de la reproducció d'aquesta espècie a Oristà però si que el podem veure, com a mínim, de pas. S'alimenta d'insectes i passa bona part de la seva vida a l'aire, volant! Curiosament nia a l'estadi del Camp Nou del Barça. 

El roquerol (Ptyonoprogne rupestris)

Els tinc ubicats a prop del Cingle de Sant Sebastià, es poden veure a l'estiu, en grans grups que sobrevolen incansablement. S'assembla molt a les orenetes cuablanca però de tonalitats molt més pàl·lides. Cria en precipicis, cavitats, forats d'edificis... és molt semblant a la resta de les orenetes però de colors més marronosos, vola per darrere el cingle de Sant Sebastià de forma incansable en petits grups i ho fa de forma excel·lent i captura insectes al volt fent realment acrobàcies si és necessari. 

El xoriguer comú(Falco tinnunculus)
N'hi sol haver un per la zona de Sant Sebastià si ens centrem en les proximitats del nucli d'Oristà, ja he comentat que la ruta blava és molt completa i es pot observar en alguna ocasió. A vegades l'he vist fent l'aleta just a sobre de la mateixa ermita de Sant Sebastià, concretament es para mentre està en ple vol i bat les ales de forma ràpida mentre pot controlar qualsevol presa que rondi a la vora. Sembla que li agrada aquesta zona, bones vistes segur que les té! El xoriguer s'alimenta de mamífers petits com ara ratolins i també d'insectes, rèptils i ocells de mides petites. És un ocell sedentari que podem veure durant tot l'any. Pot construir el seu niu a dalt d'arbres o bé en cingleres, masies abandonades. Li agraden sobretot les zones obertes, amb poc bosc, precisament la banda dreta de la Gavarresa que divideix el municipi per la meitat és una zona força boscosa si bé l'indret que ha triat el xoriguer de Sant Sebastià cal dir que presenta un mosaic agroforestal força interessant, amb petits camps conreats.


L'àliga marcenca (Circaetus gallicus)
 


Ocell migratori que arriba el març, d'aquí el nom de marcenca, també se l'anomena "culebrera" en castellà donat que caça serps "culebras". Comú al municipi, se la deixa veure en facilitat en zones obertes, sobrevolant ara ben a prop i de cop i volta desapareix en alçada. De sota es pot apreciar el color blanquinós dominant. Només d'enfilar-te una mica en algun petit turó, es pot veure amb la seva magnificiència sobrevolant el cel. 
Una part considerable de la seva dieta, com bé indica el nom en castellà, és a base de serps i també s'alimenta d'amfibis (granotes), llangardaixos i fins i tot de petits mamífers com conills si bé cal dir que respecte els conills, no és el què més abunda al municipi. El mes de setembre-octubre torna a l'Àfrica subsahariana. Pot arribar a viure més de 15 anys i sol fer un niu en arbustos o arbres a partir d'una plataforma de branques seques o bé més tendres. La maduresa sexual li arriba al cap de 3 anys aproximadament i sol fer un sol ou de color blanc que cova durant uns 45 dies els dos progenitors. A l'estiu és comú sortir a caminar i veure-la sobrevolar sense pràcticament moure les ales, d'aquí cap allà, sense immutar-se i de cop... s'enlaira ràpidament amb els corrents ascendents com si el cel se l'emportés ben amunt. Li agraden les zones obertes com ara els camps per tal de poder veure les preses si bé cal dir que l'espai forestal el necessita per a construir-hi el niu (es desconeix si nidifica al municipi) però que es deixa veure.. això sí!


El capsigrany (Lanius senator)
 


Ocell migrador, que no és molt freqüent però de tant en tant es deixa observar, normalment es pot veure enfilat en una branca parant atenció al què veu. Personalment l'he vist a la zona de la palanca a la Riera Gavarresa o a Comaduvà. 
Ocell que s'alimenta d'insectes i també d'animals de mides més grans com ara petits ocells, sargantanes, cucs de terra etc. Es caracteritza per empalar-los en espines d'arbustos habitualment, d'aquesta manera les pot aprofitar molt millor o bé guardar-les com a reservori. Fa el niu en arbres o arbustos a base de diferents materials com ara llana, arrels, branques, pèls, plomes etc. Solen pondre uns 6 ous de color verdós amb taques marrones. Sol viure en zones boscoses evitant les humides on hi ha abundància d'arbustos formant part del sotabosc i també camps de cultiu amb arbres fruiters a la vora. Quan comença a fer fred (setembre-octubre) emigra també, cap a l'Àfrica.



El mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)
Ocell migrador que està de pas per Oristà primavera i tardor. Enguany el 2016 entre setembre - octubre n'he vist força exemplars a la Riera Gavarresa, n'hi hauria cap a 20 aproximadament que volaven enèrgicament buscant aliment a base d'insectes, no paraven vaja. S'estan uns quants dies, imagino agafant energia i alimentant-se de valent per reprendre el vol novament, cap al sud. Personalment quan veig un ocell migrador em fa molta il·lusió veure'l, i em fa pena que marxin, sempre intento desitjar-los bona sort. Fa el niu en un forat al terra i pot pondre des de 4 fins a 10 ous. A la tardor el mascle canvia de color i per tant, quan els veiem pujar del sud (Àfrica) a la primavera, el color dels mascles seria com el que veieu a la fotografia, curiosament quan baixen (setembre-octubre) per tornar de nou a l'Àfrica, els colors del mascle són molt més marronosos i els dos sexes prenen colors molt semblants. Tot i que he comentat que es van observar alimentant-se de mosquits bàsicament, cal dir que s'alimenta també d'escarabats, papallones, cucs i alguns fruits del bosc. Fa el niu en forats que van des de forats d'arbres fins a caixes niu o bé en parets. Els ous són de color blau pàl·lid i en solen fer uns 5 o 6 que són covats per la femella. Viu entre 3 i 5 anys.

El gamarús (Strix aluco)

Si he de dir la veritat no n'he vist mai cap però distingeixo bé el cant que emeten a la nit, a vegades es poden passar durant una bona estona, emetent un so típic inconfusible. En èpoques de més calor, quan es dorm amb la finestra oberta, curiosament un dia, em pensava que el tenia parat a la barana de casa, segurament no hi era però no devia ser pas massa lluny. A Oristà però, en diem "busaroca" i molts dels habitants el coneixen també, pel seu cant. És un rapinyaire nocturn i viu al bosc on caça, hi descansa, hi fa el niu... com he dit en altres ocasions, Oristà és un municipi molt gran i amb molt bosc. Pon de 2 a 4 ous en cavitats d'arbres o bé murs o bé en altres nius d'ocells, en fi un ocell d'allò més adaptable. És la femella la que cova els ous però el mascle l'ajuda a alimentar els pollets. Cal dir que la femella és més gran que el mascle. Surt a caçar durant la nit i s'alimenta de petits rosegadors, de cucs i insectes bàsicament. Tot i que és un ocell nocturn no és impossible veure'l de dia en una branca d'arbre descansant si bé com us dic, personalment no n'he vist mai cap. Qui no coneix el seu característic "udol" i l'escolta en ple bosc no seria d'estranyar que escapés a córrer.


El pardal comú (Passer domesticus)
 

Es sol veure aquí mateix al poble o bé a prop de granges, sol anar en petis estols i es camuflen molt bé, a més, s'introdueixen a dins dels matolls ràpidament i a vegades hi ha prou feines per veure'ls clarament, són d'allò més astuts. A diferència del mascle, la femella no té la taca negra al pit i a sota del bec. S'alimenta de llavors, fruita, insectes, pa... Pot construir el niu en llocs molt variats com ara sota les teulades de cases, en escletxes, en arbres etc. El niu curiosament el construeix amb el què troba; herba, roba, llana, paper... Pon uns 4 ous de color blanc amb taques de color marró i els pollets són alimentats pels dos progenitors. El podem veure tot l'any sobretot al poble, com dirien alguns habitants del poble, els agrada viure amb la gent, és una bona observació donat que efectivament el pardal comú s'ha sabut adaptar als costums de les persones i allà està també, fent-nos companyia. Quan el veiem al terra és característic veure'l a fer saltironets. Tot i així és un ocell que li encanta el gra també s'alimenta de larves d'insectes en quantitats importants. A la zona on hi ha contenidors de deixalles sovint se'l pot veure al terra picotejant el què troba. 


El pinsà comú (Fringilla coelebs)


Ocell molt freqüent a Oristà, especialment a l'hivern el qual es pot deixar veure i sentir per tot arreu! tot i que el podem veure tot l'any és a l'hivern quan s'incorporen integrants del nord, sobretot entre setembre i octubre i ja durant tot l'hivern és un habitual en les observacions i en grans estols. Se'l pot veure per tot arreu però especialment en zones de conreu amb boscos intercalats. Hi ha un refrany que concretament diu: "si veieu pinsà fred farà" per tant, quan en comencem a veure grans estols que volen o es troben parats en arbres, alerta, el fred és aquí! El mascle defensa d'una forma molt severa el territori i és la femella la que s'ocupa de fer el niu i de covar els ous. S'alimenten de fruits i llavors i també d'invertebrats. Els mascles tenen un cant molt bonic. Veure un bon estol de pinsans i començar-los a sentir quan volen la veritat és tot un indicador que ens endinsem en l'apassionant món del fred i que a mi personalment, m'encanta. 


La cuereta torrentera (Motacilla cinerea)

És un ocell que es deixa veure gairebé sempre a la vora de la Gavarresa, es desplaça amunt i avall amb un so característic que el delata, semblant a les cueretes blanques. No és tan abundant tanmateix com aquesta darrera però és un clàssic a la Resclosa, més amunt o més avall, la trobes segur. La podem veure tot l'any tot i que a l'hivern s'incorporen exemplars del nord d'Europa que arriben a casa nostra i n'augmenta temporalment la població. La femella pon uns cinc ous i construeix el niu amb molsa, herbes i pèl en forats de roques o bé murs de pedra però sempre a la vora de l'aigua. S'alimenten d'insectes bàsicament i d'invertebrats aquàtics. Quan es para damunt una pedra a prop de l'aigua és característic el moviment que fa amb la cua sempre amunt i avall i persegueix els insectes que vol capturar amb rapidesa. 


El cotoliu (Lullula arborea)

Bonic nom per aquest ocellet que quan el sentim sovint s'assembla a una ambulància. Li agraden les zones obertes amb camps i es pot escoltar sovint si parem atenció fent la ruta blava o també la verda. El nombre d'individus es veu incrementat durant l'hivern donat que nombrosos exemplars del nord est d'Europa arriben fins a casa nostra. Construeix el niu al terra entre les herbes amb molsa i herbes, la veritat és que passa molt desapercebut, però com dic sempre, sense pressa i amb dedicació tot és possible, per tant, paciència perquè l'acabareu veient, cal tenir en compte que els colors terrosos que presenta sovint es camuflen d'allò més bé, amb el color dels camps, especialment quan estan llaurats. S'assembla molt a un altre ocell, l'alosa vulgar però amb la diferència del cant i que el cotoliu presenta una petita taca blanca i negra que és apreciable a la imatge, a la vora de l'ala. S'alimenten d'insectes i aràcnids i a l'hivern especialment de llavors. Ponen uns 3 o 4 ous i el color d'aquests és xispejat, essencialment de color marró, força llampants amb taques irregulars. Personalment m'agrada molt sentir-los quan surto a caminar, acompanyen al camí, són molt simpàtics i em dóna la sensació que estan sempre contents. 

La polla d'aigua (Gallinula chloropus)


És un ocell que podem veure en comptades ocasions per la zona de la Gavarresa, almenys pel què fa les zones properes al poble, és de la mida d'una gallina, potser una mica més petit i és molt esmunyedís quan s'observa generalment a la vora de la Resclosa. Neda per l'aigua i es pot veure com s'enfila en zones arbustives que li serveixen d'amagatall. No és gaire nombrós i per veure'l cal estar molt callat i intentar passar desaparcebut. Sol resistir força bé les aigües contaminades, s'alimenta de vegetals i altres animals aquàtics com llimacs, cargols, petits peixos, insectes, en fi, una dieta d'allò més variada. Construeixen un niu que té forma de cistella enmig de la vegetació, ambdós progenitors incuben els ous i alimenten, els pollets. A l'hivern pot ser que arribin polles d'aigua procedents d'ambients més freds del nord d'Europa amb la qual cosa n'augmenta la població notablement. 


La cornella negra (Corvus corone)
 

Ocell força comú  per Oristà, si bé no el podem confondre amb el corb, de la mateixa família dels còrvids igual que el gaig. En el cas de la cornella negra és una mica més petita que el corb i la cua és tret característic que ens serveix i molt, per a identificar-la donat que el corb presenta la cua acabada en forma punxeguda i en canvi la cornella negra, no, la presenta molt més recta. Es pot considerar que és força abundant sobretot a la Catalunya interior. Efectua vols a poca alçada planejant molt menys que no pas els seus familiars més directes, els corbs. Té una alimentació molt variada que va des de carronya i despulles fins a llavors de cereals, insectes, cucs i fruits secs. Es pot veure habitualment entre zones de conreu i bosquines, parada al terra o bé sobrevolant a poca alçada. Sol fer una posta a l'any que té lloc en arbres. La femella pon uns 5 ous de color verd blavós amb punts o taques fosques. Pot arribar a viure uns 10 anys i és força solitària. És un ocell que a Oristà podem veure tot l'any.

El mosquiter comú (Phylloscopus collybita)

Ocell migrador, comú a Oristà a partir del mes d'octubre donat que és hivernant a les nostres terres. S'alimenta d'insectes i és freqüent veure'l al jardí que de forma incansable no para de moure's (ara en un branca ara en un altra) o bé en zones com arbres baixos i arbustos a prop de la Riera Gavarresa, se'n poden arribar a comptabilitzar força individus. Construeix el niu amb molsa i herbes seques i el revesteix amb plomes, el niu el construeix concretament en arbustos a prop del terra. La femella pon uns 5 ous de color blanquinós amb taques marronoses. Ocell molt simpàtic que fa de l'hivern, un mes més càlid.

El bitxac comú (Saxicola torquata)
Ocell que podem veure i sentir de tant en tant, a prop del nucli d'Oristà, es deixa veure tot l'any. El seu cant d'alarma consisteix precisament en dir el seu nom: "bi-txac" i així durant vàries vegades. Un cop el sents, identificar-lo amb els binocles pot resultar senzill. En moltes ocasions el podem veure parat en arbustos en una branqueta. Li agraden especialment els marges de camps amb arbustos al voltant. Freqüent veure'n en grans grups entre setembre i octubre, concretament a la zona de la Casanova, enguany (any 2016) se n'hi han arribat a comptabilitzar a desenes, vinguts, probablement, del nord i per tant, en plena migració. S'alimenta de llavors, fruits, insectes i aranyes i es para precisament en petites branques enlairades per tal d'obtenir una bona visió del sòl i trobar més fàcilment les preses. La femella construeix un niu a prop de terra amb molsa, herba i pèl i pon uns 5 ous, els pollets neixen també, després d'haver tingut la col·laboració del pare.

El cruixidell (Emberiza calandra)



El cruixidell té per nom científic Emberiza calandra és el típic ocell que personalment escolto abans que el veig. Una vegada ubicat és fàcil poder-lo observar amb binocles donat que es sol posar a sobre de tot d'un arbust o arbret i així va fent el seu peculiar cant. Tot i que l'acostumem a veure dalt d'una branqueta, cal dir que té especial predilecció pels camps de cereals els quals acostumen a presentar arbustos i vegetació al voltant. S'alimenta de llavors d'herbes, fulles, gra i insectes (una dieta la mar de variada). Durant l'hivern en solen augmentar les poblacions donat que individus de més cap al nord es desplacen a les nostres latituds degut al fred hivernal (encara que els nostres hiverns són freds, n'hi ha que ho són més!). El niu el construeix la femella a base d'herbes i arrels, a poca alçada i entre la vegetació, generalment a prop de camins. Sol pondre uns 5 ous i s'encarrega d'alimentar ella mateixa els pollets. Curiosament diré que és un ocell que vola amb les potes penjant, per tant, si teniu ocasió de veure'n un amb els binocles, fixeu-vos quan aixeca el vol! Viu uns deu anys i a l'hivern sol formar estols més nombrosos com he dit, dic més nombrosos perquè és normal veure'l sol la resta de l'any. 

El blauet (Alcedo atthis)
El blauet té per nom científic Alcedo atthis és un ocell que està present a Oristà, a la zona de la riera Gavarresa, no es deixa veure fàcilment i cal tenir paciència o bé estar de sort. Passa a "tota pastilla" sobrevolant la Gavarresa i es deixa veure sobretot  pels seus colors blaus llampants. A vegades estant de sort el veus parat en una branqueta a prop de l'aigua, cal dir que he tingut l'ocasió de veure'l davant meu amb uns binocles i realment és un ocell fenomenal. Curiosament el blauet excava els nius en talussos terrosos fent una galeria que pot tenir vora un metre de longitud. És un ocell de mida petita que s'alimenta d'insectes, peixos petits, larves aquàtiques etc. La femella pont ous de color blanc i pot arribar a fer dues postes, els dos pares els incuben. Quan detecta una presa a l'aigua s'hi llança amb tota la convicció plegant les ales i sortint-ne novament amb més o menys sort. És un ocell que sembla ser que ha patit una bona davallada darrerament si bé he de dir que enguany en vaig veure 3 exemplars a la Gavarresa el mateix dia, amb la qual cosa, esperem que les poblacions es recuperin, com? evitant tot tipus de contaminació a les aigües. 
Si hagués de dir què em provoca a nivell d'emocions veure aquest ocell diria que fascinació. 

El cargolet (Troglodytes troglodytes)



El cargolet té per nom científic Troglodytes troglodytes i normalment se sol sentir més que no pas veure'l. Fa un crit d'alerta realment imponent. Sembla que no pugui ser que un ocellet tan petit tingui aquest esperit a la sang. En fi, és un ocell de petites dimensions, que pot fer dies que no en veus cap i de cop i volta en sents i veus varis. El cas és que és possible veure'l movent-se inquiet entre arbustos de port baix, seguint-lo amb els binocles es pot veure clarament però a la que et despistes ja s'ha amagat! La cua és molt peculiar perquè la porta dreta sempre i entre les petites dimensions de l'ocell i la cua dreta la veritat és que el trobo molt simpàtic. El tenim tot l'any a casa nostra i per tant, es pot citar en qualsevol moment.  Viu en petites cavitats i s'alimenta d'insectes que troba en caus o esquerdes si bé s'alimenta també de petites llavors. El mascle construeix varis nius que tenen forma de boleta i seguidament la femella n'escull ull i després el decora amb plomes (d'això se'n diu bone maneres). La posta consisteix en uns 6 ous blancs amb punts de color marró. Com deia, se'l sol veure saltar de branca en branca més que volar llargues distàncies. Durant els durs hiverns acostumen a agrupar-se varis individus de la mateixa espècie per tal de resistir millor el fred. 

El gafarró (Serinus serinus)



El gafarró té per nom científic Serinus serinus, el trobem habitualment a Oristà, viu tant en zones obertes com boscoses. Els mascles tenen un cant particular, molt ràpid i solen cantar des de dalt de tot dels arbres, generalment en branques d’extrems nus, sense fulles. S’alimenten de llavors i erugues. Fan el niu entre les fulles d’arbres. La femella és la que construeix el niu en una branca i utilitza herba seca, molsa, líquens i també teranyines. El mascle s’encarrega d’alimentar la femella i els pollets. A terra caminen tot fent salts i a l’època d’aparellament vola tot girant i planejant. S’està tot l’any a casa nostra i viu uns 2 o 3 anys. És un ocell que conegut el seu cant, és fàcilment localitzable i es pot veure fàcilment amb uns binocles. 

Tord comú (Turdus philomelos)
 

El tord comú té per nom científic Turdus philomelos. És possible poder-lo veure al jardí de cases. Tant el mascle com la femella són similars. És un ocell monògam, això vol dir que la  parella es manté fidel doncs pràcticament tota la vida. On es dóna la migració són molt fidels al lloc i territori de cria. La migració la duen a terme de nit per evitar els rajos del sol. S’alimenta d’erugues, cargols, cucs entre d’altres aliments vegetals com ara fruits. Fa el niu en capçades d’arbres o bé arbustos, a poca alçada. Els ous són de color blavós amb algunes taques disperses més fosques. Entre els mesos d’octubre i abril arriben individus procedents del centre i del nord d’Europa. És una meravella escoltar el seu cant a prop de la Gavarresa, o a dins del bosc tanmateix sembla ben bé que els diferents individus que s'escolten, mantinguin una fluïda conversa. 

Aligot comú (Buteo buteo)

L’aligot comú és un rapinyaire diürn que té per nom científic Buteo buteo. Sovint es veu parat en fils elèctrics, a prop de camps amb marges de bosc on hi ha arbres per tal de tenir bones vistes i contemplar de prop possibles preses. Aquest ocell aprofita també les corrents d’aire per volar ben alt. Construeix el niu al bosc i caça en zones obertes com ara en camps de cultiu o zones ermes. S’alimenta d’animals com ara esquirols, rates, ratolins, llangardaixos, serps, ocells, insectes i també d’animals morts. Fa el niu en branques d’arbres o bé en cingleres. La femella pon pocs ous i aquests són de color blanc amb taques marrons. Passa tota la seva vida al mateix lloc. Pot arribar a viure uns 20 anys. És comú veure'l a prop del nucli d'Oristà parat o bé aixecant-se i controlant-te de prop, al passar. 

 El pigot (Dendrocopos major)

El pigot, tal i com l’anomenem a Oristà té per nom científic Dendrocopos major i és força freqüent escoltar-lo sempre que un surt a caminar, rares vegades no el sentim. Normalment se l'anomena Pigot garser gros. Habita als boscos i s’alimenta d’insectes que extreu directament dels troncs dels arbres, de baies i fruits. Té  una llengua molt llarga. S’alimenta també de pinyons i per obtenir-los fa encaixar la pinya a l’arbre i seguidament la pica directament amb el bec. Fa el niu al tronc dels arbres, generalment en arbres alts superiors als 3 o 4 metres, per tant, requereix boscos madurs, amb un cert diàmetre de tronc. Fan un forat que pot fer uns 20 o 30 cm de profunditat. És un ocell que es queda sempre al territori,  no és migrador. Vola de forma característica, fent ondulacions i és capaç de pujar verticalment els troncs dels arbres i és difícil veure’l però fàcilment es reconeix per la seva alarma característica. Durant la seva vida pot arribar a fer diversos forats als arbres. És molt freqüent sentir-lo cada cop que un surt a caminar, de fet, el més estrany seria no escoltar-lo. Oristà és un territori especialment forestal, sobretot la banda dreta que guia la Riera Gavarresa. 
 
L'estornell (Sturnus vulgaris)




L’estornell vulgar té per nom científic Sturnus vulgaris. Va en grups amb un nombre elevat d’individus. S’alimenten en camps, de fruita i són actius tant de dia com de nit. A Oristà n’hi ha forces al mateix poble, concretament a la zona del cementiri vell, annex a l’església de Sant Andreu hi tenen el seu dormidor particular. Les femelles es diferencien dels mascles per presentar color menys brillant però amb nombroses taques al ventre. És una espècie que no és molt ben vista per pagesos donat que pot provocar importants destrosses. Solen fer els nius a les teulades de cases abandonades. Els ous són de color verd blavós i s’alimenten d’insectes, cucs i fruits. Es reuneixen en grans estols tan per dormir com per menjar. Són capaços d’imitar nombrosos cants d’altres ocells i la veritat és que sentir-los al vespre-nit a la zona del cementiri vell és espectacular ja que fan molt samaniat! De fet qui viu a la vora del dormidor coneix perfectament el moment en què arriben per dormir, i surten per menjar i prendre el sol, normalment és fàcil  observar-los en turonets a prop del poble i quan es comença a fer fosc, s'acosten a Sant Sebastià, s'hi paren i en petits grups s'acosten al cementiri vell. 

El gratapalles (Emberiza cirlus)

El nom científic del gratapalles és Emberiza cirlus, freqüent a Oristà, en zones de camps amb boscos al voltant i petits matorrals com el garric. Ocell molt comú a Catalunya que segurament pels seus colors a vegades no l’identifiquem confonent-lo amb altres ocellets semblants. Durant l’hivern solen acostumar a entrar més individus que vénen del nord d’Europa. S’alimenten de llavors, baies, insectes i gra bàsicament. Es troba en zones més aviat obertes i amb mosaics forestals. Les femelles són les que s’encarreguen de fer el niu, el mascle no hi col·labora. El construeixen en zones properes al terra, per cert, uns nius una mica mal fets, a base d’arrels, herba i molsa. La femella és semblant al mascle però té els colors més apagats. Solen fer dues postes l’any. És possible veure'ls bé, tenen un cant característic, un cop el sents, amb uns binocles no se t'escapa!

El corb (Corvus corax)


El corb té per nom científic Corvus corax, és un ocell que es deixa veure força a Oristà, en camps de cultiu i també en zones boscoses. Hi ha un altre ocell, la cornella (Corvus corone) que se li assembla molt si bé es poden distingir perquè la cua del corb acaba en punta i la de la cornella no. El corb menja de tot i pot incloure des de petits animals fins a ous, carronya i vegetals. Ha estat des de fa molt temps, un animal present en contes, llegendes i en la literatura entre altres. Se l’ha associat en molts indrets, amb la bruixeria i mals presagis. Si bé algunes faules no el pinten com un animal gaire intel·ligent cal dir que està considerat com l’ocell més intel·ligent de totes les aus. Altres ocells de la seva mateixa família serien el gaig, la cornella, la gralla (la podem veure en zones més muntanyoses) i la garsa (personalment no n’he vist mai cap a Oristà (banda dreta de la Gavarresa) si bé hi ha un indret que se l'anomena "Coll de garses" que fa pensar que antigament n'hi devia prou haver-hi. S’ha demostrat que pot imitar sons i que té un llenguatge propi. Se li han identificat crits d’agressió, de reunió i replegament, i tenen capacitat de solucionar problemes. Normalment es deixa veure volant en família. Cria en espais oberts i generalment en cingleres. És freqüent veure’l en abocadors on hi ha presència de carronya. Una amenaça freqüent d’aquesta espècie són cordills i fils que l’home allibera a la natura. Aquests són utilitzats per a construir el niu i els pollets i queden enredats i acaben morint-se. Com dic sempre, les deixalles, cap a casa!

La mallerenga blava (Parus caeruleus)
La mallerenga blava té per nom científic Parus caeruleus, mallerenga que podem veure a Oristà però menys abundant per exemple que la mallerenga carbonera. Es troba en zones boscoses i també a prop de casa (al mateix poble). Per exemple al jardí de cases es poden veure diversos individus durant dies seguits en ple dia voltejant els primers brots tendres dels arbres: cirerers i presseguers (març 2015). És un ocell molt sociable, es deixa veure de ben a prop, s'enfila sobre les branques, sobre la barana... És una espècie sedentària i competeix amb la mallerenga carbonera en el seu hàbitat. S’alimenta de fruits i llavors. Presenta una mida molt petita i de colors variats, sol ser presa d’aus més grans com ara el gaig, l’esparver... i els nius poden ser depredats pels esquirols. Nidifica en forats d’arbres o murs i també són uns habituals de caixes niu, fent un cau amb molsa, pèl i llana. Solen pondre de 8 a 15 ous. En l’alimentació dels petits hi contribueixen tant el mascle com la femella. Els ous són de color blanc amb punts més foscos. Viu entre 2 i 3 anys. És possible veure-la fent acrobàcies dalt de les branques dels arbres. Personalment em va sorprendre en una ocasió que vaig assistir a un anellament, l'agressivitat que presenta l'ocellet amb el cap, donant cops per desfer-se de les mans de l'expert. 

La mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
La mallerenga emplomallada té per nom científic Lophophanes cristatus, és un ocell que podem veure i sentir a Oristà dins del bosc de pi blanc especialment. Curiosament pot passar dies que no en veus cap i de sobte en trobes algun individu. Presenta un petit plomall a dalt del cap, dret i fàcilment identificable. Com a curiositat, dir que és l’única mallerenga d’Europa que presenta un plomall a dalt del cap. Habita en boscos de coníferes (pins) i rouredes, li agraden els llocs ombrívols i s’alimenta d’insectes, larves, ous, pinyons i baies d’algunes espècies arbustives. Nidifica en forats d’arbres que utilitzen els pigots o bé en escletxes naturals, també forada fustes d’arbres mig corcades. La femella és la que s’encarrega de foradar la fusta i cova els ous (en pon uns 7 o 8). Els ous són de color blanc amb taques i normalment fa dues niades l'any. 

La merla (Turdus merula)

La merla té per nom científic Turdus merula. És un ocell molt comú a Oristà que es deixa reconèixer pel seu cant estrident d'alarma quan un passa a la vora. És freqüent veure merles travessant a ran de terra alguns camins i també creuar de punta a punta els jardins i hortes a veure què arrepleguen. Li agraden molt les cireres, nombroses persones del poble podrien afirmar-ho rotundament. Els mascles són ben negres amb el bec i voltants dels ulls de color groc a diferència de les femelles que són  de color més grisenc i no presenten ni el bec ni el voltant de l’ull de color groc. Té un hàbitat força variat i la podem trobar en parcs, jardins, boscos de fulla caduca, especialment al sotabosc o bé a les perifèries dels camps on hi ha arbres. És un ocell que no viu en grup, el podem veure durant tot l’any si bé entre octubre i març en pot créixer el nombre degut a les migracions que arriben del nord d’Europa. Fan els nius en matolls o bé arbusts i els ous són de color blau, verd i gris, en fan uns 5 en total i presenten a més, marques de color vermelloses. Els pollets petits s’amaguen al terra per a protegir-se. Poden arribar a fer 3 niades si les condicions de temperatura són bones. Aquest ocell sol viure uns 3 o 4 anys. S’alimenten d’insectes, cucs, fruits, llavos i menja directament de terra. Quan s’alimenten de cucs poden fer molt de mal als jardins ja que remouen fortament la terra. El seu cant és molt peculiar i es reconeix fàcilment, canta especialment quan surt i es pon el sol, no cal confondre'l amb el d'alarma, el qual alarma qui passa a la vora. El cant és melodiós, un miracle de la natura. La nidificació té lloc entre febrer i finals de juliol. 

L'oriol (Oriolus oriolus)

L’oriol té per nom científic Oriolus oriolus. S’alimenta d’erugues, insectes i fruits i construeix el niu amb herba i trossos d’escorces que pengen en alguna branca. Pon uns 4 ous de color blanc i tacats de color porpra i són els dos progenitors els que incuben els ous durant quinze dies. Viu en boscos de ribera i també en boscos caducifolis i en plantacions de fruita. El cant que emet es reconeix fàcilment, personalment el trobo molt peculiar. És un ocell que habita als arbres i no acostuma a baixar a terra. És migratori i l’hivern el passa a l’Àfrica, tenim la sort però, de veure'n i sentir-ne alguns exemplars al llarg del curs de la Gavarresa on hi ha arbres. Viu uns 5 anys. A Oristà, és molt freqüent sentir el cant a prop de la Riera Gavarresa, en el cas que em pertoca, només d'obrir la finestra es reconeix prou bé i et fas una idea de quan arriba a Oristà. 

El lluer (Carduelis spinus)

Sentit i vist en diverses ocasions, es pot veure a l'hivern. El lluer té per nom científic Carduelis spinus. Presenta una reclam que emet també durant el vol. El mascle té el cap de color més negre absent en la femella. Durant l’hivern es pot veure formant agrupacions. S’alimenten de llavors d’herbes i també de pinyons de pi i de brots tendres. Quan s’alimenten ho fan en postures força acrobàtiques. El seu hàbitat és en zones del Pirineu i en boscos de coníferes generalment. És un ocell migrador que quan es deixa veure ho fa en grans estols. A vegades se'l pot veure en vorals de camp compartint herbàcies juntament amb les caderneres. Alguns hiverns no se n'ha arribat a veure cap!

El verdum (Chloris chloris


És comú poder veure i/o sentir verdums a Oristà.  El verdum té per nom científic Chloris chloris. És un ocell força comú a la Península Ibèrica. Les femelles presenten color menys intens que els mascles. S’alimenten de llavors, petits fruits i d’insectes i tenen un cant deliciós d’escoltar. El niu el fa amb herba, tiges vegetals i molsa i també s’hi pot veure llana, plomes i pèls. La femella incuba els ous durants uns 12 dies i fa dues cries cada any.  

El passerell (Carduelis cannabina


El passerell té per nom científic Carduelis cannabina. El mascle té el pit vermellós i la femella és més ratllada que el mascle. S’alimenta de petites llavors i també d’insectes. Fan el niu a prop de terra en algun arbust i aquest està fet amb herba i folrat de pèls i també llana. Els ous són de color blavós amb taques vermelles i són incubats més o menys durant 12 dies per la femella. Viu en terres cultivades on hi abunden els matolls i a l’hivern apareix sobrevolant en grups buscant menjar.  

Guatlla comú (Coturnix coturnix)


El mes de maig-juny se'n solen sentir a dins els camps de cereals. La guatlla comuna té per nom científic Coturnix coturnix. És un ocell migratori, d’ales llargues. Espècie terrestre que s’alimenta de llavors i insectes a terra. És força difícil poder-la veure però no sentir-la quan es camina vora de camps especialment de blat on s’hi amaga. Canta sobretot els matins i vesprades. Cria en camps oberts i zones herbàcies a tot Europa i també a Àsia. Pon entre sis i divuit ous i fa el  niu al terra. L’hivern el passa al sud a la zona del Sahel África i a l’Índia.

El voltor comú (Gyps fulvus)

El voltor comú té per nom científic Gyps fulvus  i pot fer fins a 2 metres i mig de llarg amb les ales estirades i uns deu quilos de pes.  És considerat un rapinyaire i carronyaire i té un bec especialitzat en esquinçar tot tipus de teixits. S’alimenta d’animals morts. A la part del cap i coll té poques plomes fet que li permet introduir-se en els cadàvers de les víctimes amb molta més facilitat i netejar-se molt millor les restes de sang. Les zones habitades pels voltors comuns solen ser muntanyoses encara que es pot veure en zones planes i barrancs on sol descansar. A Oristà se'l pot veure sobrevolant per sobre alguns turons puntualment. Quan el dia és calorós solen descansar a les vores dels penya-segats i barrancs a l'espera que faci la calor suficient per poder guanyar l'altura i enlairar-se. Poden recórrer centenars de quilòmetres, i depenent de la bonança de l’ambient poden sobrevolar el pla o només mantenir-se sobre els relleus muntanyencs. El seu hàbitat correspon a petites escletxes que es situen sota d’alguna roca protegides dels vents, on  hi passen la nit i també hi crien. És possible veure on s’instal·len, llocs assolellats, sobre algun barranc i de forma visible es deixen veure els excrements de color blanc. Té molt bona vista la qual li permet localitzar qualsevol cadàver, formant moltes aglomeracions, de forma ràpida. La femella pon un sol ou durant uns seixanta dies. Entren en zel els mesos de desembre a abril i formen parelles estables covant el seu únic ou. La parella fa torns per covar-lo. Quan un individu localitza aliment comença un vol de descens avisant als altres. A vegades els corbs l’indiquen la presència d’aliment a les proximitats a través dels seus moviments. Els principals factors d'amenaça sobre l'espècie són l'enverinament per menjar amb esquers enverinats o bé degut al control de depredadors per part dels ramaders arran de la crisi de les vaques boges o bé la presència d’escaladors que interfereixen la reproducció de l’espècie en barrancs i cingleres.

La cadernera  (Carduelis carduelis)

És un ocell que es deixa veure força per Oristà! si  més no sentir-lo i a partir d'aquí, amb els binocles el localitzem fàcilment. La cadernera té de nom científic Carduelis carduelis. És un ocell que pels colors que presenta el fa fàcilment identificable. S’alimenta de llavors sobretot d’una planta vegetal, el card i també de fruits i alguns insectes. Fa el niu en arbres i aquest està fet amb herba i molsa i el folra amb llana i borrissol. La femella pon uns 6 ous que són de color blavós i té petites taques marronoses. Viu en terres cultivades, en horts i en parcs urbans. Normalment es sol veure en grups que volen i es mouen junts. Té un cant força variat i melodiós, es pot veure en grans estols. 

La cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)



De ben segur que feinejant per l'hort o el jardí s'us ha acostat i l'heu sentida de ben a prop! La cotxa fumada té per nom científic Phoenicurus ochruros. Cria a l’Europa Central i meridional. És un ocell petitó i molt simpàtic, de cant característic i estrident, es sol veure sovint a prop del poble, als horts o teulades de les cases. A casa nostra la podem veure i sentir tot l'any. S’alimenta d’insectes, aranyes i baies. És un ocell que viu en cims de roques del Pirineu però s’ha anat adaptant també a les construccions en runes, cases abandonades de pobles i ciutats i pel què sembla, hi està la mar de bé. Construeix un niu amb herbes, molsa i arrels i pondrà uns 6 ous entre abril i juliol. Els pollets són alimentats pels dos projenitors. Un ocell que sempre surt a la llista quan un surt a caminar. 

La griva (Turdus viscivorus)

La griva té per nom científic Turdus viscivorus és un ocell força gran, d’uns 27 cm de llargària. Es troba a Europa i Àsia i en important concentració a la zona de fruiters de Lleida. És un ocell sedentari tot i que a l’hivern la meitat nord catalana s’incrementa en nombre d’individus procedents de zones altitudinals més fredes. S’alimenta de baies i fruits i menja també insectes, cucs i cargols. El niu el sol fer en zones més boscoses, dalt dels arbres a una alçada considerable. Construeix el niu amb herbes, terra i molsa i el mes de febrer comença la reproducció la qual es pot allargar fins el juny. Sol pondre uns 4 ous i tant mascle com femella col·laboren en l’alimentació dels pollets. El crit d'alerta que emet és característic i indicador de la seva presència.

Els falciots (Apus apus)

El falciot negre té per nom científic Apus apus i és el falciot més corrent al nostre país, sobretot en medi urbà. S'alimenta d'insectes que caça al vol i, com tots els falciots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l'aire, on no només caça, sinó que fins i tot hi dorm i s'aparella. Només s’està “quiet” en l'època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets. És migrant transsaharià i arriba a Oristà a mitjans d'abril. Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Si trobem un falciot a terra en aquestes circumstàncies, el més aconsellable és deixar-lo anar des d'un lloc alt, preferiblement de cara al vent. Sovint vola en grups, caçant i deixant anar aguts i sorollosos crits "xriiii". És fàcil confondre'l amb el seu parent el ballester Apus melba, menys freqüent, menys urbà i més gros (aproximadament 60 cm d'envergadura contra uns 40 del falciot negre), i que volant té un aire una mica més "encarcarat", ja que sovint el falciot negre fa vibrar les ales, mentre que el ballester té el batec més lent, com correspon a la seva mida més gran. A més, el ballester té el pit i la panxa clars. Continuant amb el falciot negre, té una cua curta en forma de forquilla, de boca ample i bec petit. La femella pon de 2 a 3 ous blanquinosos i els incuba durant 20 dies aproximadament. Viu en camp obert, prop de penya-segats i també en pobles i ciutats. Durant la nit pugen a més de 2 km d’altura i dormen planejant. A finals d’estiu marxa cap a l’Àfrica i retorna a principis de primavera al mateix lloc de l’any anterior. La seva presència omple d'alegria Oristà ja que és probable sobretot en sopars a la fresca, fer cercles amb nombrosos individus i emetent el sorollós crit caçant. 

Pastoreta - Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba)



La cuereta blanca o Pastoreta (pels d'Oristà) té per nom científic Motacilla alba, força abundant a tot els Països Catalans i també a Oristà. Està molt lligada a l'aigua i, per això, és molt abundant al nord de la Península Ibèrica on troba espais oberts i camps on alimentar-se, i ponts, parets i cases on nidificar. És freqüent veure-la al costat de la riera Gavarresa o en camps propers a l'aigua. S’alimenta d'insectes i llavors en llocs nus com camins i vores de carreteres. A l'hivern augmenta la població amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per cercar temperatures més agradables. Practica un vol en ones. Pot arribar als 10 anys de vida. Nidifica en dues menes d'ambients: vora els rius bastant cabalosos o en construccions humanes que tinguin àrees humides properes. També requereix llocs per caçar, com ara conreus o femers, i també parets rocalloses amb forats per establir-hi el niu, que acondiciona la femella, utilitzant pèl, plomes i llana. Després hi diposita 5 o 7 ous i es dedica a covar-los durant 14 dies. La pastoreta doncs, és un clàssic al poble. 

La tórtora turca (Streptopelia decaocto)


La tórtora turca té per nom científic Streptopelia decaocto. Es va començar a expandir d'una forma regular pels Països Catalans des dels anys 70 en què fou observada per primera vegada al Pirineu Central. Originàriament es trobava des del sud-est d'Europa fins al Japó i el nord-est de l'Àfrica però, al llarg del segle XX, s'ha anat estenent de forma natural i actualment és comuna a tot Europa. Acostuma a viure prop dels humans i construeix el seu niu en arbres, habitualment en  coníferes (per exemple els pins). És sedentària, essent només els exemplars joves els que fan desplaçaments per colonitzar territoris que normalment són propers al lloc on han nascut. La seva presència es nota molt perquè en vol fa un crit escandalós. S'alimenta bàsicament de llavors i d'invertebrats que troba a terra. És un ocell força prolífic, ja que pot arribar a fer 4 postes de dos ous entre el març i l'octubre. Molt freqüent a Oristà. Als fils de la llum del poble és possible comptabilitzar-ne fins a 30! Fixeu-vos en el collaret negre i característic que és inequívoc. 

La tórtora de bosc (Streptopelia turtur)

La tórtora o tórtora comú té per nom científic Streptopelia turtur força comú als Països Catalans. Viu a Europa Central i meridional. Viu en zones arbrades i també en parcs de ciutats. No és tan freqüent al Pirineu. És un ocell migrador als Països Catalans. A l’època reproductiva és quan és possible escoltar el típic parrup semblant als coloms, molt peculiar, un cop el tens identificat i practiques una mica, és fàcil poder-lo sentir i posteriorment veure'l fàcilment amb els binocles per tal d'identificar els seus colors característics. Defensa fermament el seu territori i té un vol ràpid amb canvis de direcció freqüents. Un cop nascuda la cria tornen cap a l’Àfrica i volen de nit. S’alimenta de llavors i mol·luscs ocasionalment. En l’època de reproducció construeix una plataforma mal acabada en un arbre o arbust que li servirà per a dipositar-hi dos ous. Tant mascle com femella incuben els ous durant uns 15 dies aproximadament. La població europea d’aquest ocell ha caigut en picat a causa de certes pràctiques agrícoles com la utilització de pesticides, a la sequera del Sahel africà i a la pressió cinegètica (caça) que pateix durant la migració en països mediterranis. És un ocell que l'estiu del 2016 n'he vist força exemplars situats en zones molt properes al nucli d'Oristà: Gavarresa, Verdaguer etc. Per cert, a Oristà l'anomenen tórtora de bosc. 

El tudó (Columba palumbus)

El tudó té de nom científic Columba palumbus i està molt estès per Europa, nord d'Àfrica i Orient Mitjà. És el tipus de colom més gran de la Península Ibèrica. Presenta unes inconfusibles taques blanques als dos costats del coll i a la part superior de les ales que es poden divisar fàcilment quan volen i si més no, amb l'ajuda de binocles. Tant mascle com femella presenten el mateix color. A la Península Ibèrica es divideix en grups sedentaris, que també realitzen desplaçaments locals. A partir del març es pot veure el característic vol amorós del mascle, amb sonors cops d'ala al seu vol de paràbola ascendent, que interromp amb una caiguda amb les ales alçades de punta al cel. La cria neix d'abril a agost, generalment fa dues postes de dos ous blancs, dipositats al seu niu situat als arbres, que és de construcció fràgil en forma de plataforma poc espessa a base de tronquets secs. Tant el mascle com la femella incuben els ous. S’alimenta de fruits, brots, fulles i llavors. Busca el menjar a terra o a dalt dels arbres. Viu en zones de cultius, arbredes, boscos i fins i tot es pot veure en parcs i jardins de ciutats. Volant és força ràpid i quan surt volant perquè detecta la nostra presència, amb el cop d'ales que fa no et queda més dubte que en sortirà volant un o varis tudons, per dir-ho d'alguna manera, la discreció no és el seu fort. 

Els abellerols (Merops apiaster)
L'abellerol té per nom científic Merops apiaster. Té uns colors molt vistosos com gran part dels ocells tropicals. S’alimenta d’abelles, vespes i borinots, entre altres insectes. És un ocell migratori que marxa a l'hivern a l'Àfrica tropical i a l'Índia. Nia a les zones més càlides d'Europa del sud i a parts de l'Àfrica del Nord. Fa els nius fent forats en costers arenosos com, per exemple, en una terrassa fluvial. És nidificant a la Península Ibèrica i als Països Catalans on és una espècie protegida. Caça les seves preses a l’aire mentre vola i evita consumir-ne el fibló de les abelles, vespes o borinots. Ingereix uns trenta grams d’insectes cada dia (conegut de prop pels apicultors). La problemàtica dels abellerols en l'apicultura no és el fet d'alimentar-se d'un nombre relativament reduït d'abelles obreres sinó del fet que elimina també l'abella reina quan va o torna del viatge d'aparellament i deixen així la seva colònia d'abelles òrfena i aquesta acaba desapareixent. Fa el niu de forma solitària o en colònies, en talussos terrosos i sorrencs tous de la vora dels rius i rieres. Construeix el niu en un túnel llarg que pot arribar a fer fins a 2 metres que acaba desembocant en una cambra en la qual hi ponen els ous directament sense cap més tipus de protecció. El mascle festeja la femella i li porta insectes i cap al maig la femella pon uns 7 ous. Té especial predilecció per zones de secà, en marges de rius i boscos esclarissats on fer el niu. A Oristà es poden veure alguns forats en marges verticals argilosos, de tall considerable, en zones altes, voltades de camps. Cada any es deixen sentir a partir de l'abril-maig i és freqüent la seva presència estival. Grups de 15-20 exemplars es poden sentir passar pel mateix nucli d'Oristà ja que emeten un so característic fàcilment identificable (tot és qüestió de paciència).

Niu d'abellarol (2005)



La mallerenga carbonera (Parus major)
La mallerenga carbonera té per nom científic Parus major. És la més gran de les mallerengues. Acostuma a viure en boscos caducifolis com pinedes. Nia en forats d’arbres i en qualsevol tipus d’obertura i ocupa sovint caixes niu. És un ocell que el podem veure també en ciutats com ara en parcs. Són sedentaris i fora de l’època de cria es troben formant grups grans barrejats amb mallerengues d’altres espècies. És un ocell insectívor i també pot menjar fruits silvestres i llavors riques en olis. S’acostuma fàcilment a les menjadores per a ocells d’on selecciona les pipes. El niu generalment sol estar farcit de gran quantitat de molsa, pèl, llana i alguna ploma. Les postes van des de l’abril fins el juny i tenen uns 8 ous de color blanc amb taques vermelloses a tota la superfície. És un depredador de l’oruga de la processionària. És freqüent poder-lo veure a Oristà i escoltar-lo. 

El rossinyol bord o bastard (Cettia cetti)


El rossinyol bord o bastard té per nom científic Cettia cetti.  Habita a tota la península ibèrica i a l’Europa mediterrània fins a països africans. Als Països Catalans és força comú, sedentari i es troba en zones humides com rius, estanys, aiguamolls sempre i quan hi hagi vegetació de ribera abundant. Menja insectes, llavors i mol·luscs i és difícil de veure entre la vegetació on es mou habitualment però en canvi té un cant molt fort i clar que el delata. A diferència del mascle, la femella no canta. Entre els arbusts la femella construeix un niu força complet i fa servir molts tipus de materials. La femella tota sola s’encarrega de la reproducció, pon uns 5 ous entre abril i maig i els cova uns 13 dies. Durant l’hivern arriben gran nombre d’ocells dels centre i nord d’Europa. Fàcilment el podem escoltar a prop de la Gavarresa, presenta un cant tant caracterític que és impossible que ens passi per alt. 

El pit roig (Erithacus rubecula)



El pit-roig té per nom científic Erithacus rubecula, és un ocell força petit i es considera abundant als Països Catalans. Pot arribar a viure uns 13 anys. Es considera un ocell molt sociable amb les persones i d’aquí que sigui tan conegut. Com a curiositat dir també que és un dels pocs ocells que més tarda a reposar per manca de llum, ja que hi veu molt bé a les fosques. A l’hivern es deixa veure en pobles i ciutats i a la resta d’estacions habita en boscos amb sotabosc dens. És una espècie sedentària però hiverns freds provoquen que algunes espècies del nord d’Europa es desplacin fins les nostres latituds buscant un clima no tan fred. El seu cant és molt melodiós i li serveix per a defensar el seu territori. Curiosament a l’estiu no canta. S’alimenta sobretot de larves i busca el seu menjar en camps i sotabosc tot i que la seva alimentació és força variada i s’alimenta també d’invertebrats petits com insectes, baies i petits fruits. El seu periode de nidificació va de l’abril a l’agost i fa una o dues postes l’any amb 5 o 6 ous que incuba la femella durant un parell de setmanes aproximadament. Fa el niu en forats d’arbres o en murs, en jardins o al bosc. Fa el niu a base de molsa, herbes i fulles seques i fa un coixí amb plomes i pèls. Sol caminar també per terra fent petits saltirons en busca de menjar. A l'hivern és molt freqüent sentir-lo, veure'l i fins i tot, acostar-s'hi però alerta, que no li prendrem pas el pèl. Ocell simpàtic i entrenyable, a Oristà és molt abundant. 

La perdiu (Alectoris rufa)
És possible veure i sentir perdius per Oristà inclòs amb seguici de nombroses perdiuetes que es dispersen encara no veuen presència amenaçadora i es tornen a recollir darrere la mare així que s'han allunyat... un espectacle verdaderament digne de veure encara que no sempre sigui fàcil... La perdiu roja té per nom científic Alectoris rufa. És un ocell d’ales i cua curtes. Volen a una velocitat molt ràpida,  i fan molt de soroll. És un ocell propi de llocs oberts més aviat secs i de conreus de cereals. És sedentari i gregari i forma grups familiars, és incapaç de fer recorreguts llargs tot volant. Fa una posta d'uns 20 ous en nius a terra i les cries (perdigons) mengen insectes mentre els adults s'alimenten de gra. El mascle és el que fa el niu a terra, amagat entre la vegetació i el folra amb herbes seques. Els polls s’incuben durant 24 dies. Inicialment aquests no tenen cua i ben aviat caminen ràpidament darrera de la mare. Al cap de 2 setmanes comencen a fer petites volades. Menja llavors, herbes, fruits, insectes i aranyes. Defuig les àrees boscoses i les zones humides. Quan van en grup voltant per les zones obertes a la recerca de gramínies, sovint un adult es posa sobre una roca o un punt elevat per percebre el perill. La perdiu, en ser vista a camp obert, sol aclofar-se o caminar cap a un amagatall. A la primavera es produeix l'aparellament. És llavors quan més podem sentir el seu reclam, un característic “txic-txic-txica que realment dóna gust escoltar.  

L'òliba (Tytus alba)

Es pot observar de nit sobrevolant el nucli d'Oristà i parar-se en un fil de la llum o bé en una repisa a l'església. L'òliba és un ocell rapinyaire nocturn que té per nom científic Tytus alba. Es distingeixen moltes subespècies però de forma general podríem dir que és un ocell que fa vora 90 cm, presenta color daurat a les parts superiors i de color blanc les parts inferiors, les potes i la cara. Té els ulls de color negre. A Catalunya n'hi ha a les zones mediterrànies com ara a les torres de les esglésies i edificis abandonats, tot i que també pot aprofitar arbres foradats. A mitjans de la primavera, la femella pon 4-6 ous sobre les seves egagròpiles i els cova durant 33 dies. Mentre la femella incuba els ous, el mascle s'encarrega de portar el menjar. Si una cria es mor, serveix d'aliment per als seus germans. Just acabats de néixer van recoberts de plomissol i són capaços d'engolir ratolins sencers. Quan hi ha abundor de ratolins, la parella pot fer una segona posta a la tardor. Quan escassegen els ratolins es poden alimentar també d’ocells petits, papallones nocturnes i rat-penats. Quan hi ha escassesa d’aliment l’òliba també caça durant el dia. És un ocell que té depredadors com ara les musteles, diferents espècies d’àguiles, falcons etc. És sedentari si bé a l’hivern poden arribar altres espècies procedents de diferents països freds d’Europa.  

Ànec coll verd (Anas platyrhinchos

Nombroses vegades, creuant la Riera Gavarresa caminant s'aixequen ben ràpid canviant de zona, és possible poder-los veure de forma individual, en parella o bé en grups nombrosos. El nom científic de l’ànec coll verd és Anas platyrhinchos. És un ocell aquàtic, el mascle de color gris amb el cap verd fosc i bec groc, de pit marronós, ventre grisenc i cua blanca. Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna de color marró.  La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjats. Mengen plantes aquàtiques, granotes insectes… Fa el niu entre herbes de marges aquàtics o bé en forats d’arbres els quals revesteix amb borrissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.Viu en zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i basses grans.  Fins i tot arriba a viure en zones urbanes. S’aixeca per volar fàcilment des de l’aigua. És un animal força ràpid volant. Viu entre 20 i 30 anys. És possible veure'l durant els diferents trams de la Gavarresa. 

El Gaig (Garrulus glandarius)
Cada dia que un surt a caminar veu i escolta nombrosos gaigs pels boscos d'Oristà... El gaig té per nom científic Garrulus glandarius. És un ocell força sedentari i  comú i es distribueix arreu de la península ibèrica. Presenta una cresta de plomes curtes. Té un crit molt característic d’alerta tot i que emet molts sons, alguns d’ells imitant altres ocells com la garsa. El podem veure gairebé durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i difícil de veure, ja que s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles. És de la familia dels còrvids i tot i així estan més lligats als boscos que la majoria de les altres espècies. Normalmalment es veuen sempre on hi ha arbres. A l'estiu prefereixen boscos oberts i a l'hivern, durant les setmanes en què l'aliment és escàs, es veuen més en boscos espessos. Tenen una alimentació força variada i mengen glans, ous i ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, algunes vegades cucs, ratolins i llangardoixos i fins i tot el perdedor d'una confrontació entre dos gaigs pot ser un gran àpat. A la tardor agafen glans i les enterren; més tard, durant el mal temps, tornen a menjar dels seus dipòsits amagats. Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials i es reuneixen en cerimònies en què s'empaiten els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En altres èpoques, fora de la de cria, es desplacen en parelles o en petits grups. Tots dos sexes construeixen el niu, fet de branques i revestit amb arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, a una alçada d'un a sis metres. La posta és entre abril i juny, i la femella pon de tres a sis ous tenyits de verd amb taques marró-verdoses. La incubació, que dura uns setze dies, la fa únicament la femella, però els pollets són alimentats per tots dos pares. 

Cucut  (Cuculus canorus)
Cada any podem escoltar el cucut a Oristà a partir de març-abril. Té per nom científic Cuculus canorus. És un ocell migratori que hiverna  l'Àfrica equatorial. S'alimenta d'erugues (per exemple processionària)  bàsicament les quals identifica des de llocs llunyans i enlairats. Per alimentar-se'n les obra, en treu la part intestinal i es menja la resta, ep, menys els pèls els quals regorgita. La femella heus aquí què fa... pon els ous en nius d'altres ocells com per exemple petits ocellets com ara el pit-roig, les pastoretes... Els ous que pon a diferents nius són incubats per altres espècies d'ocells i en total pot arribar a pondre uns 8 ous repartits en diferents nius. El pollet del cucut sol ser el primer en sortir de l'ou i el què fa posteriorment és desfer-se dels seus "germanastres" de manera que el pare-mare adoptius alimentaran, tan sols, el pollet de cucut. Al cap d'unes 3 setmanes el pollet de cucut podrà començar a volar.  

Cigonyes (Ciconia ciconia)  


Ocell que si bé el podem veure de pas en les seves rutes migratòries, s'ha de dir que en algunes ocasions se l'ha vist parat a Oristà. Per exemple el 21/03/2014 es van comptabilitzar 7 cigonyes dalt de Sant Sebastià. La cigonya blanca, de nom científic Ciconia ciconia, és un ocell de grans mides, amb les ales obertes por arribar a fer 1,9 m. Menja insectes, petits mamífers, cucs, crancs, granotes, sargantanes, serps petites i peixos. Sol fer el niu a dalt d’edificis, campanars i arbres. El construeix amb branques, fang i també hi podríem trobar trossos de roba. Solen viure a la vora de zones humides com aiguamolls però també es deixa veure en zones urbanes. A l’hivern emigra a l’Àfrica. A la primavera retorna del sud i s’acosta a les nostres proximitats. En algunes zones de Catalunya hi viu durant tot l’any però es considera una au migratòria. Aquestes aus migratòries retornen sempre als mateixos nius dels que havien marxat l’any anterior i només d’arribar el reconstrueixen. Aquests poden fer fins a 2 metres de diàmetre. Sol volar a alçades considerables, amb el coll estirat  i per buscar aliments es desplaça tot caminant. Quan reposa s’aguanta a sobre d’una pota. Quan es produeix l’època de les migracions, per sobre Catalunya hi solen passar moltes cigonyes que provenen del nord de països com Alemanya, França i Holanda. Els mascles arriben a la zona de cria uns dies abans que les femelles (sol ser març o abril) i mentre esperen les femelles aprofiten per a reconstruir el niu de l’any anterior (són espècies monògames, estan tota la vida amb la mateixa parella). La femella sol fer de 3 a 5 ous i els incuben el mascle i la femella, tot un exemple de solidaritat i cooperació. Està catalogada com a espècie d’interès especial. Els últims anys, degut a grans obres de construcció i la intensificació de les zones agrícoles, deixant enrere els cultius tradicionals, n’ha vist reduït el seu nombre si bé a la Península Ibèrica els últims anys n’ha incrementat el nombre d’avistaments. Hi ha diferents vies de migració de les cigonyes. Les cigonyes que veiem passar per casa nostra en la seva ruta migratòria hivernen al Sahel, una zona del sud del Sàhara. En l’època de reproducció comencen un llarg viatge passant per l’Estret de Gibraltar fins arribar al seu destí. En aquest cas, passen per la zona que hi ha menys distància de mar.

Cigonyes 18 gener de 2015: Vàries persones del poble han vist cigonyes parades en teulades de cases particulars i també en algun camp. Una d'elles s'ha trobat mal ferida, inicialment semblava que fos un tret. Una persona d'Oristà l'ha trobada en un camp i s'ha posat en contacte amb una associació de defensa i estudi de fauna i flora autòctona (ADEFFA), Masia Camadoca de Santa Maria de Merlès http://www.adeffa.cat/. A partir d'aquesta associació la cigonya va ser traslladada al centre de fauna de Torreferrussa i finalment, recuperada, s'ha alliberat. Sembla ser que la cigonya va ser anellada a Suïssa i venia procedent del nord d'Àfrica, suposem doncs que tornaria cap a Suïssa. Era un mascle. Finalment cal dir que la ferida de la cigonya després de la seva recuperació no corresponia a un tret sinó a un objecte punyent la qual l'impedia volar. Així que la van alliberar, amb presència de nens i de la persona que la va trobar, va enlaire el vol de forma ràpida. Recordeu: boscos nets i lliures de materials que puguin perjudicar els animals. 

El bernat pescaire (Ardea cinerea)  



A Oristà es pot veure passar en nombrosos llocs de la Riera Gavarresa i també en alguna bassa. És molt comú veure aquest ocell i que et sorprengui tot recorrent la Riera Gavarresa, déu n'hi do també el crit que emet, et fa girar, vaja. El bernat pescaire, de nom científic Ardea cinerea és un ocell de mida important ja que pot fer uns 90 cm d’alçada i 150 cm amb les ales obertes. Presenta unes potes, un bec i coll molt llargs. S’alimenta de peixos, granotes, crancs, rèptils, rates, insectes, pollets d’altres ocells i fins i tot menja alguns vegetals. Fa el niu amb branques i trossos vegetals en arbres de ribera o entre els canyissars en aiguamolls. La femella pon uns 4 ous que són de color tirant a blau i els cova durant 4 setmanes. Viu en zones aquàtiques: rius, estanys i aiguamolls. És possible veure’l quiet durant estones molt llargues dins de l’aigua a la vora de branques o al damunt d’aquestes o fins i tot parat en algun camp a prop de la Gavarresa. També és possible veure’l amb el bec cap a baix a punt per a llançar-se sobre algun peix. Vola amb molt força i mou les ales molt lentament i mentre dura el vol té el coll recollit entre les espatlles, les ales les té corbades i les potes estirades. 

L'oreneta vulgar (Hirundo rustica

Solen arribar a Oristà a mitjans de març. L’oreneta vulgar, de nom científic Hirundo rustica és un ocell migratori juntament amb l’oreneta cuablanca (Delichon urbica) i és possible observar-les a partir del març en nombrosos grups formats per 200 integrants en alguns casos. S’alimenten d’insectes voladors i passen els hiverns freds en zones de l’Àfrica subsahariana. Les orenetes tenen una boca molt ample que els serveix per a capturar els insectes al vol. Normalment no baixen mai a terra tot i que ho fan per aconseguir el fang a partir del qual construiran els seus nius.  L’oreneta vulgar, a diferència de la cuablanca defuig dels hàbitats urbans i s’instal·la en zones rurals. Les orenetes vulgars solen criar 2 o 3 vegades l’any i fan uns 4 ous per posta. Els ous els incuba la femella però una vegada els pollets han nascut, els dos progenitors se n’ocupen. Quan inicien el viatge cap a l’Àfrica les orenetes vulgars s’agrupen en grans grups que es poden veure sovint reposant a sobre de cables elèctrics.  Cal tenir en compte que hi ha algunes espècies que s'hi assemblen força.

L'oreneta cua blanca (Delichon urbica)


Aquestes orenetes cada any tornen a casa als nius que hi ha a sota la teulada. Sovint en moltes cases s'eliminen els nius, personalment m'agrada respectar-los, en primer lloc perquè crec que no em perjudiquen, són éssers vius que lluiten com nosaltres i perquè l'única feina que em donen és escombrar el balcó de tant en tant... pel demés, cal protegir aquests animals tan socials i que donen tanta vida a la primavera i estiu perquè darrerament les poblacions a la Península Ibèrica han disminuït moltíssim. L’oreneta cuablanca té per nom científic Delichon urbica. Té una cua que la diferencia de l’oreneta vulgar perquè és molt més curta. Menja insectes els quals captura en ple vol. Fa el niu de fang al qual pot accedir per la part superior que no acaba d’enganxar. La femella pon uns 4 ous i els incuba durant un parell de setmanes. Els pollets un cop nascuts s’estan dins el niu durant un mes gairebé i fan vols curts. És un ocell que vola força ràpid i sol fer el niu a sota de balcons i teulades. És a finals de l’estiu quan es reuneixen grans grups d’orenetes parades en fils elèctrics a punt per a tornar cap a l’Àfrica on passaran l’hivern. Per tant, són ocells migratoris que passen la primavera i l’estiu a casa nostra i s’hi reprodueixen. Cada any curiosament tornen al mateix lloc que l’any anterior.  

El juny de 2016 observo que hi ha 7 nius a sota la teulada i tots ells estan ocupats, alguns més aviat, d'altres més tard. A dia 01/06/2016 hi ha dos nius amb polls que es deixen sentir al capvespre. L'any 2015 hi havia 4 nius i el 2014 n'hi havia 3. 

La puput (Upupa epops
Solen arribar a Oristà a mitjans de març. És fàcil veure-la ni que sigui volant o bé sentir-la cantar amb el caracerístic: "up-up-up". La puput té de nom científic Upupa epops. Viu en zones obertes, horts i boscos. No la trobarem en zones d'alta muntanya i zones muntanyenques de la Catalunya humida. S’alimenta de llagostes, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra  i larves d'insectes. S’alimenten també de les crisàlides que donen lloc a les orugues de la processionària (A Oristà gairebé tenen la dieta assegurada amb amb la processionària). Quan s’alimenta no necessita beure aigua. Es sol revolcar a la sorra però mai a l’aigua. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases en runes. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes. La femella pon entre 5 i 7 ous  i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor. Acostuma a alimentar-se des de terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant per aquí i per allà. A la tardor emigra i se’n va cap al nord i centre d'Àfrica en solitari o en petits grups, retornant al febrer següent, tot i que als Països Catalans hi ha zones en què hi “viu” tot l’any. Tot i que les seves poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà. També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides. El vol és ondulant amb freqüents canvis de direcció. El seu pic corbat li serveix per a desenterrar larves que troba mentre va caminant pel terra. La cavitat on fa el niu any rere any és diferent cada any.  Els pollets joves i la femella (la qual incuba els ous gran part del temps fins que neixen), desprenen una secreció defensiva que fa molt mala olor procedent de les seves glàndules. Els més joves es defensen de possibles depredadors ruixant-los amb els excrements, d’aquí el nom en català de Puput, essent l’última sil·laba (put) la referència a les olors desagradables. Curiosament és l’únic representant europeu d’un ordre d’aus tropicals (les buceròtides). En algunes ocasions és possible observar grupets possiblement familiars, de puputs. 

El picot verd (Picus viridis)


És força freqüent sentir el peculiar cant del picot verd recorrent els boscos d'Oristà.  El picot o pigot verd  (Picus viridis) és un ocell força gran que fa uns 32 cm, porta uns bigotis ben negres en el cas de les femelles i els mascles tenen una taca central vermella. Els ocells més joves, tenen el dors clar puntejat de color blanc i no tenen bigoti. Viu en ambients arbrats si bé li agraden les zones amb clarianes i no pas el bosc gaire espès. Durant els mesos de març i abril se senten els cops de bec al tronc d'un arbre per foradar el niu si bé no és gens primmirat a l’hora d’escollir l’espècie d’arbre, prefereix fusta tova com seria el cas de pollancres (arbre dominant a la Riera Gavarresa en determinats trams) o àlbers els quals estan situats prop de rius. També s’aprofita d’arbres de fusta més dura però que es troben debilitats, seria el cas de freixes, roures etc. El niu té una profunditat d’uns 40 cm. Té un vol força característic ja que vola fent ondulacions i és possible veure’l o bé al terra o grimpant en arbres ajudat per les seves ungles i recolzant-se en les plomes de la cua. S’alimenta d’insectes, li agraden molt les formigues que troba en diferents indrets amb l’ajuda de la seva llengua llarga que acaba amb un punxa enganxosa i en forma de ganxo que guarda de forma enrotllada. És una espècie força comuna en aquestes contrades.